Catalunya, ‘spin-off'
Després de la manifestació de la Diada, tots podem observar com a Catalunya creix la il·lusió per al futur, i que a Espanya, només augmenta la frustració i l'“esbroncada”. Aquesta situació es veu agreujada pels últims pressupostos del govern de Rajoy, que només confirmen el que tots sabem: l'Estat Espanyol, al menys tal com està estructurat ara per ara, és un projecte en fallida en què només queda esperar els liquidadors (els famosos “homes de negre”). Per això, la seva proposta és tan depriment. En canvi, el projecte de Catalunya és com una spin-off: un inici prometedor en què al seu voltant es genera un corrent d'il·lusió i, per això, també l'augment de l'independentisme com a expectativa de futur. En vista d'aquesta realitat, hi ha qui ha optat per amenaçar els catalans amb tota mena de perills: des de la sortida de la Unió Europea fins a la impossibilitat de pagar les pensions, i altres economistes garanteixen que una Catalunya independent és, sens dubte, viable i que ens en podem sortir.
Aprofundint en l'exemple de l'spin-off, podem estar gairebé segurs que en el llarg termini, Catalunya és econòmicament viable, però sovint en la posada en marxa dels nous projectes hi ha esculls que impedeixen que arribin al assolir plenament el potencial de l'aventura. Per això, a curt termini caldria evitar alguns errors molt típics dels emprenedors i que, segons els estudis, són les grans raons per les quals les noves empreses de vegades no arriben consolidar-se en la dimensió prevista. Aquests errors són generalment tres: subestimar els costos, el retard dels beneficis i, sobre tot, les discussions entre els socis fundadors. En el cas dels costos, no hi ha dubte de quins poden ser: l'Estat espanyol farà tot el que podrà per evitar la separació de Catalunya, i pot ser que fàcilment, en els propers anys generin greuges diversos que posaran moltes dificultats econòmiques a la Generalitat i als catalans. Per començar, tenim els pressupostos del 2013, però probablement veurem més situacions encara més greus i caldrà estar molt convençuts dels objectiu per superar les dificultats que ens posaran. Quan al retard en els beneficis, sovint els emprenedors fan previsions optimistes del temps que trigaran a arribar als números verds. En el nostre cas, fins i tot com a país independent, calen moltes reformes estructurals per tornar a la via del creixement, i raonablement costaran alguns anys, caldrà paciència i constància en l'esforç i tenir clar que els resultats positius poden trigar més del previst. I finalment, hi ha la causa principal que els projectes no es consolidin: les discussions entre els socis. És quan el projecte se sotmet a més estrès del previst inicialment, quan sorgeixen diferències i conflictes. Ens caldrà apel·lar al seny de dirigents polítics i ciutadans, valorar totes les alternatives i entendre que en un país independent hi han de tenir espai moltes ideologies i inquietuds.