El proper dia 17 es presenta a la seu d'Esade un llibre apassionant de Jaume Giné, professor de l'escola de negocis, secretari general de la Casa Àsia i gran coneixedor del continent asiàtic i les relacions internacionals. Amb el títol Asia marca el rumbo, el professor Giné presenta les claus d'una nova economia internacional i ordre mundial marcats pels països emergents i, particularment, la Xina. En una de les nombroses i reeixides afirmacions del llibre, l'autor indica que “el gran repte de la Xina és jugar a l'oest del país”. En un moment de canvis econòmics profunds arreu del món, la Xina no en queda al marge i està vivint les seves pròpies transformacions, de l'actual procés en podria sorgir una altra Xina ben diferent de la que hem conegut als darrers anys.

Fa tots just unes setmanes la premsa internacional es feia ressò de les últimes notícies sobre “l'afer” de Bo Xilai, el flamant secretari del Partit Comunista Xinès a Chongqing, artífex del vertiginós creixement d'aquesta ciutat i província de 40 milions d'habitants i ara caigut en desgràcia. Aquells dies, però, aliena a l'actualitat política, a la ciutat hi tenia lloc una presentació d'una delegació italiana interessada a vendre cellers, castells i altres propietats immobiliàries al més de mig milió de nou-rics que hi habiten. En efecte, Chongqing i el centre de Xina viuen una creixent concentració de riquesa, fruit dels seus recursos naturals, emergència industrial i menor dependència dels mercats exteriors en relació amb la costa exportadora. Algunes fàbriques costaneres s'han decidit a deslocalitzar cap a l'interior per l'augment dels costos. Malgrat que es troben a més de 2.000 km dels ports de la costa, les bones comunicacions, les bonificacions fiscals i el menor cost laboral i energètic permeten abaixar fins un 20% els costos totals de fabricació a l'oest. Amb uns mercats internacionals que no es recuperen, l'economia xinesa haurà de ser cada cop més autosuficient. Enguany el creixement del PIB serà inferior al 8%, una dada inèdita i preocupant pel govern xinès, acostumat a xifres de dos dígits. El consum intern haurà de prendre el relleu de l'exportació i la inversió com a motors de l'economia xinesa, i serà determinant el centre i oest del país, on viuen 800 dels 1.300 milions de xinesos. La Xina ja és el primer estalviador del món i aviat representarà una quarta part del total mundial, alimentada per una moneda més forta i un règim més obert d'inversió a l'exterior. El 2011, la Xina i Hong Kong junts ja van ser el segon inversor més importants a l'exterior, només al darrere dels EUA, amb uns 144.000 milions de dòlars invertits a fora, tot i que ben pocs van arribar al nostre país més enllà de la nova terminal del port de Barcelona.

L'actual pla quinquennal del govern xinès estableix per primer cop objectius d'inversió a l'exterior, per tal d'alleugerir la pressió del capital local sobre els preus de certs actius com ara els immobles i també la inflació en general. La ciutat de Chongqing, per exemple, hauria d'invertir prop de 4.000 milions d'euros fins al 2015. El govern xinès ho vol facilitar, i una bona prova és que ha permès que hi hagi vols directes amb Europa des de fa un parell d'anys, però encara no s'han creat els mecanismes i canals adequats per assolir aquesta fita.