A les portes de la campanya, el president Mas feia un viatge llampec a Moscou i treia hàbilment profit d'iniciatives catalanes a Rússia, com ara el projecte de portar el Museu de l'Ermitage o el fòrum empresarial d'aquests dies, hereu de la gran tasca duta a terme durant gairebé una dècada per l'equip del Barcelona Meeting Point (BMP). L'autor recorda encara les visites a la fira immobiliària d'alcaldes i governadors d'indrets remots de Rússia quan eren pocs els que confiaven a fer d'aquell país un mercat important per als productes catalans. Avui, en canvi, són mig milió els turistes russos a Catalunya i Rússia és per exemple el primer mercat d'exportació de la carn catalana.

La discreta agenda política del president Mas a Moscou sembla ser fruit no tant de la seva exclusiva dedicació als empresaris que l'acompanyaven, sinó més aviat de les reticències russes cap als representants de poders regionals, sobretot en el moment actual d'efervescència independentista. Les relacions, però, entre dos territoris de mides tan desiguals són força bones, impulsades per la marca Barcelona, el clima, el mar i el creixent nivell de vida dels russos. A molts municipis catalans de costa, els russos figuren ja entre els primers col·lectius de turistes i acaparen la majoria de compres residencials.

Mentre la classe mitjana russa ja està arribant al mercat immobiliari català, encara trobem a faltar el gran capital que havia comprat mig Londres uns anys enrere. Les mateixes agències immobiliàries britàniques afirmen que Barcelona podria ser el nou Londres del russos, atès que els preus són encara assequibles i el clima, molt millor. Com en tantes altres ocasiones, ens fallen, però, les lleis i les administracions.

Els inversors russos que arriben a Barcelona es troben amb el tipus d'IRPF més alt de tot Europa i dificultats per obtenir el permís de residència. Al Regne Unit, en canvi, una inversió de més d'un milió de lliures atorga una residència de llarga durada i el règim de domicili fiscal permet tributar només per les rendes generades al país. Fins i tot Portugal disposa des del mes d'agost d'un règim que atorga la residència per cinc anys en cas d'invertir 500.000 euros en immobles.

Fa tot just uns dies que s'anunciaven els detalls del Sareb, el futur banc dolent, o més aviat INI immobiliari, que aplegarà tots els immobles dels bancs intervinguts. Aquest immens paquet serà gestionat des de Madrid, però segurament els immobles més interessants i atractius per exemple per als russos estaran situats a la costa mediterrània. Farien bé els gestors del Sareb de col·laborar amb el BMP per vendre a Rússia aquests pisos i cases, i també per donar més facilitats als inversors estrangers no comunitaris.

Alguns hotelers de la Costa Daurada i immobiliàries de la Costa Brava desitjarien que Mas hagués proclamat a Moscou la inserció de Catalunya dins la pròspera Federació Russa com a nova regió o oblast. Pels qui encara no estem convençuts de la integració a la Mare Rússia, ens queda el desig d'atraure més inversions d'aquell país amb un entorn legal i fiscal favorable.