Fa tot just dos anys, des d'aquesta mateixa tribuna es llençaven algunes propostes per al nou govern de la Generalitat que s'acabava d'estrenar. Com un déjà vu, ara es repeteix la mateixa combinació de política i torrons, amb un govern encapçalat pel mateix president però amb nous companys de viatge. La legislatura es presenta “animada”, atesa la radicalitat de certes posicions, especialment al govern de Madrid, que aprofita la crisi per reforçar el seu particular model d'estat, malgrat ser qüestionat per la UE.

Els ajustos previstos de milers de milions d'euros al pressupost de la Generalitat obliguen a prioritzar determinades actuacions. Com ara fa dos anys, el suport a les empreses, sobretot a la seva internacionalització i finançament, esdevé crític per tal de reactivar el creixement i l'ocupació. Són moltes les empreses que han plegat per manca de capital, ja no només per invertir, sinó fins i tot per al seu circulant diari. La històrica Unitat Hermètica o Cubigel entrà, per exemple, en concurs malgrat vendre el 90% de la seva producció a fora i disposar de comandes fermes sobre la taula. El lligam entre finançament i exportació és sens dubte el principal repte de la política econòmica a curt termini.

La tensió que es viurà entre Barcelona i Madrid no ajudarà a prendre les mesures coordinades que necessiten Catalunya i, per extensió, Espanya per recuperar el creixement. La Generalitat hauria d'abocar els seus escassos recursos a potenciar l'exportació i el seu finançament, però també són necessàries mesures d'abast estatal, sobretot en l'àmbit fiscal, on les autonomies hi tenen poc a dir, i segurament cada cop menys, atesa l'actitud de Rajoy. Aquest faria un flac favor a l'economia productiva si continua amb la seva política enfocada a recaptar, inspeccionar i sancionar. Amb la política monetària i duanera cedida a la UE, la fiscalitat constitueix avui dia l'única eina que ens resta per estimular l'activitat de manera eficaç.

Ens cal una administració tributària més flexible i orientada a ajudar els empresaris en aquests moments tan difícils. Sense activitat econòmica real tenen poc futur les espectaculars xifres de recaptació que tot sovint ens mostra un satisfet ministre Montoro. Alhora, els governs català i espanyol hauran de millorar l'eficàcia dels instruments de suport al finançament i l'exportació. Encara no s'ha optimitzat la xarxa exterior d'Acc1ó, coordinat amb la d'altres agents, ni consumat la integració amb Prodeca. Algunes línies de l'ICF a penes gasten un 20% de la seva dotació, mentre l'ICO s'aboca només als plans de pagament a proveïdors de l'administració i oblida els exportadors. Tot plegat demostra que en aquesta legislatura queda molt per fer i els polítics haurien de deixar de banda les seves quimeres ideològiques i posar-se a treballar pel bé comú.