Prioritats i urgències (i 2)
Com ja vam comentar en l'article anterior, una de les poques esperances que ens queden als ciutadans per afrontar aquesta crisi seria l'oportunitat de sortir-ne amb algunes reformes fetes, que potser ens puguin estalviar de tornar a caure en els mateixos errors massa aviat. En canvi, les accions que estem veient fer a les diferents administracions continuen sent solucions puntuals que no adrecen cap problema per al futur. Algunes de les mesures més traumàtiques són les baixades de sous als funcionaris i les pujades d'impostos per a tothom, mesures ràpides de pensar i executar que no garanteixen en absolut que tindrem un aparell administratiu més suportable de cara al futur. La veritable prioritat, que seria alleugerar l'aparell administratiu i millorar la seva productivitat, no ha ni tan sols començat. L'única notícia que en tenim és que el PP i el PSOE han creat una comissió d'estudi per fer alguna cosa el 2014... profundament desil·lusionant.
El cert és que com a ciutadans de l'Estat espanyol (i la Unió Europea) hem de finançar ni més ni menys que sis administracions en total (ajuntament, consell comarcal, diputació provincial, comunitat autònoma, administració central i Unió Europea), algunes de les quals no tenim gens clar per a què serveixen, i un entramat complex d'empreses i fundacions públiques que encara acaben de complicar més el panorama. A més de ser cara, la multiplicitat d'administracions té molts inconvenients de cara a la vida diària de les persones i les empreses: des de la quantitat de documents, formats i tràmits que cal complir amb una certa sensació que estem sempre sota sospita i restant productivitat al nostre teixit empresarial, fins a la reiteració i atomització de tota mena de programes, ajuts i línies d'acció mal anomenades “estratègiques”. Com a exemple: fa uns anys, un director d'una fundació coneguda va convidar uns consultors estrangers per analitzar els mecanismes de suport a emprenedors que hi havia en aquell moment a Catalunya: el resultat va ser que al nostre país hi havia més de 90 programes diferents de suport a l'emprenedoria, situació que més que orientar és fins a cert punt confusa. Finalment, aquesta complexitat administrativa ens resulta caríssima també en la gestió de grans projectes: no importa qui gestioni una infraestructura ni quants concursos públics es facin, tots els projectes (línies de metro, vies de tren, aeroports o qualsevol altre) acaben acumulant desviacions milionàries dels pressupostos. I evidentment amb tantes finestretes i tantes esferes de poder, es donen ocasions diverses i confortables per als clientelismes i els abusos de poder, que deriven en la tan estesa corrupció. En definitiva, la reforma de l'administració a tots els nivells seria una de les grans prioritats de l'actualitat, i no hi ha indicis que es vulgui posar en marxa.