El pròxim 10 d'abril presentem a la Casa Árabe de Madrid el llibre El Nou Capital Àrab: Oportunitats per a Empreses espanyoles. Fruit d'un exhaustiu estudi en col·laboració amb l'agència àrab d'informació financera Zawya, es tracta del primer exercici d'identificació i anàlisi del inversors d'Orient Mitjà, així com de recull de casos reals de col·laboració entre empreses espanyoles i inversors àrabs en diferents sectors, des de l'energia als hotels, passant per la robòtica.

Les relacions entre la península ibèrica i el món àrab estan ben arrelades en la nostra història, tot i la diferent intensitat entre Còrdova i Barcelona. La història econòmica contemporània ha estat, però, poc gloriosa i farcida d'incidents. Semblen llunyans els anys de Javier de la Rosa, KIO, Kashogi o les festes de Marbella, però els kuwaitians encara recorden les pèrdues a empreses del nostre país, entre elles Torras Papel.

En efecte, la gestió anterior dels abundants recursos petrolífers fou molt criticable als països àrabs. Ara ens trobem amb un altre màxim històric d'ingressos per venda d'hidrocarburs, que assolí els 737.500 milions el 2012. Si tenim en compte que la meitat d'aquests recursos retorna als països clients amb la compra de béns i serveis, encara queden però uns 280.000 milions d'euros disponibles per invertir.

Més enllà de les illes artificials de Dubai o les ciutats faraòniques d'Aràbia Saudita, el capital àrab és ara més professional i assenyat que anys enrere. No només els fons sobirans disposen dels millors gestors i assessors, sinó que hi ha nombrosos inversors especialitzats que esdevenen actors fonamentals en alguns sectors, com els hotels, les energies renovables o l'agricultura. Un cas ben clar i proper és el de grup Al Dahra d'Abu Dhabi, que ja ha invertit en explotacions de farratges a Lleida.

El llibre de Casa Árabe presenta casos concrets de col·laboració entre empreses espanyoles i inversors d'Orient Mitjà. Alguns són grans empreses, com Iberdrola i la seva associació amb el fons sobirà de Qatar, però d'altres són un model per a pimes innovadores. Aquest és el cas d'una start-up catalana de robots que trobà a Orient Mitjà el capital i suport que no hauria aconseguit a casa nostra, on la recerca, els emprenedors i la robòtica no són els preferits de la banca o el capital risc.

L'arribada del mannà àrab té sens dubte alguns riscos. En el cas dels robots és ben evident, ja que la fabricació en sèrie dels aparells, quan es confirmi la seva viabilitat comercial, tindrà lloc a Orient Mitjà, cosa lògica després dels recursos abocats al projecte. A Lleida, la inversió d'Al Dahra ja s'ha notat en el preu de les terres de farratge. En qualsevol cas, amb un país encara en plena crisi i un sector financer desfet, convé afavorir més que mai l'arribada de capital fresc. Catalunya, tot i no ser el centre de la històrica Al-Àndalus, ha de fer valer la seva posició logística, atractiu turístic i potencial agrícola i industrial amb vista als inversors d'Orient Mitjà.