Són dates de final de curs, de fer balanç, de mirar notes i anar a les presentacions de les extraescolars: música, esports, dansa, obres de teatre, i tantes altres activitats que acompanyen discretament l'activitat acadèmica. Avui la meva reflexió és sobre aquests “passatgers de segona” del món pedagògic, que sovint ens passen tan desapercebuts en el debat sobre l'educació. És sorprenent que en ple desgavell dels plans acadèmics aquestes activitats mantinguin una vitalitat tan significativa, fins i tot en temps de crisi, i hagin aconseguit millorar any rere any i incorporar contínuament la transmissió de valors que tant ha mancat en el món polític i econòmic: començant per la implicació personal de monitors, entrenadors, professors de música i directors d'esplai, col·lectius generalment mal pagats i precaris, però que no deixen de formar-se i de prendre's la seva feina amb una dedicació més enllà del que es demana a molts professionals. Són ells, molt sovint, qui transmeten als joves valors com l'esforç i la superació, la participació, el treball en equip, la col·laboració i el compromís, mentre que massa vegades els estudiants passen per l'escola amb el fatalisme de qui ha de complir una rutina sense que l'afecti personalment. No dic que els mestres i les escoles no es preocupin per aquests valors clau, i no els intentin treballar, però massa vegades es troben lligats per l'excés de normatives, programes que canvien cada dos per tres, la burocratització de la seva feina i la falta de sensibilitat social. I curiosament, mentre l'ensenyament obligatori pateix la següent reforma sense consens, que sens dubte serà modificada de nou amb el proper canvi de govern, el sector del lleure autogestiona la seva evolució dintre d'un marc normatiu que només protegeix adequadament la seguretat dels menors, sense interferir d'una manera tan intrusiva en el contingut. Potser aquí tenim una primera recomanació per a la propera reforma educativa: si us plau, senyors polítics, deixin als professionals determinar el contingut en funció de l'evolució de les matèries i les necessitats dels estudiants, sense intentar imposar la seva ideologia.

En segon lloc, hi ha un altre element important en l'èxit de les activitats extraescolars: la voluntarietat dels alumnes. Els nens trien l'activitat que els agrada i, en general, els pares exigeixen una sola cosa als seus fills: que acabin cada any allò que han començat. És cert que aquest element de la voluntarietat és molt difícil d'incorporar a l'educació general i acadèmica, però és vital que entre tots aconseguim el compromís i la voluntat d'implicar-se d'uns joves que sovint són el darrer element que es considera en cada nova reforma. I això no s'aconsegueix a cop de decret llei.