Tot no es pot patentar
Encara que moltes descobertes, invencions o innovacions es patenten, no tot és patentable. Un exemple el tenim molt proper. Fa molt poc als Estats Units s'ha dictaminat contra que es pugui patentar el material genètic extret del cos humà perquè aquest material es produeix de forma natural.
Aquesta sentència té a veure amb les patents de l'empresa biotecnològica Myriad Genetics, Inc., una empresa generada a partir de la recerca universitària. Myriad Genetics havia estat l'únic laboratori amb dret universal sobre els gens i les mutacions dels BRCA 1 i 2-responsables d'augmentar exponencialment els riscos de càncer de mama i ovari hereditari. Ara altres laboratoris podran estudiar aquests gens i dissenyar mètodes d'anàlisi, cosa que fins ara quedava restringida a la citada empresa.
El negoci de Myriad Genetics en aquest tema és, o era, identificar una mutació que considera incerta, realitzar proves gratis a entre deu i vint membres de la família, per classificar-lo i aleshores desenvolupar diagnòstics moleculars que no podran realitzar altres laboratoris.
Arribar a disposar del coneixement de diferents mutacions, classificar-les i correlacionar-les amb el risc de determinades malalties té un interès evident i és el camí per a la medicina personalitzada. Avui qualsevol persona amb prou diners pot saber el risc que té de contreure les malaltia associades a la mutació concreta ja estudiada.
Com tothom pot comprendre, la feina per arribar identificar aquests gens mutats i classificar-los és complexa i el cost, molt elevat. Myriad Genetics va fer una gran inversió per obtenir aquest coneixement, una inversió per obtenir beneficis, el que fa qualsevol empresa.
Aquesta sentència, que personalment trobo encertada, té una contrapartida negativa: frenarà les empreses d'invertir a obtenir aquest coneixement si no el pot emprar per amortitzar la inversió i generar beneficis. quan no hi ha cap dubte que la medicina predictiva i la medicina personalitzada són dos àmbits que tenen un gran potencial de creixement i que aquest creixement està associat a la recerca.
La pregunta que cal fer-se és qui finançarà aquest tipus de recerca. La resposta hauria de ser: l'administració pública. Estats Units és un lloc on el sistema privat funciona de manera molt eficaç i on la filosofia d'un estat del benestar per a tothom no està tan arrelat com a Europa. Amb tot, la inversió pública en recerca a través dels departaments de salut i defensa del govern federal és inimaginable a casa nostra. Malgrat això, una recerca enfocada com la comentada no crec que es realitzi amb la mateixa intensitat o es desenvolupin aplicacions si no hi ha un benefici econòmic previst. Aquesta reflexió que faig al voltant de Myriad Genetics té a veure amb la recerca en l'àmbit de la salut, on Catalunya destaca i a més és la que conec millor, però podríem estendre-la a altres àmbits.
EL MÈRIT DEL RESULTAT.
Conèixer els mecanismes d'una malaltia permet, en alguns casos, prevenir-la, cosa que té poc rendiment comercial, i dissenyar fàrmacs per poder eliminar-la o pal·liar els seus efectes, que si en té. Això darrer ho fan sovint les empreses tot i que sovint inicialment molts grups de recerca pública inicien la recerca i després segueix en col·laboració amb les empreses. Aquesta part ja no és global. El cost de posar un fàrmac al mercat és enorme i l'aborden les empreses perquè després, protegits per les patents, pretenen recuperar la inversió. Les patents són una despesa que s'ha de fer quan es creu que el que s'ha creat és susceptible de ser efectiu, en les primeres fases de la recerca.
Posar límits a les patents acosta determinats béns o beneficis a tothom, però alhora és un límit per a la recerca aplicada. Pot l'administració pública en temps de crisi substituir l'empresa i finançar aquella recerca que protegida per patents faria l'empresa? Les decisions sobre patents tenen una dimensió global i poc hi podem influir, però sí que podem adoptar algunes polítiques que afavoreixin determinades inversions en R+D. No hi ha dubte que aquest és un tema transcendent en l'economia del coneixement i que no pot quedar en mans de la improvisació.
Fomentar la sostenibilitat
The Office for Life Sciences forma part del Ministeri of Business, Innovation and Skill. Fomenta el creixement sostenible a llarg termini i la competitivitat global del sector de ciències de la vida del Regne Unit, que té una de les indústries més fortes i productives en ciències de la vida del món. Generen ingressos de més de 50 milions de lliures i donen feina a 167.500 persones en més de 4.500 empreses.
