Enmig de la tempesta política que envolta aquests dies el cas Bárcenas es debat encara al Congrés dels Diputats el projecte de llei de suport als emprenedors. L'esborrany ha decebut més d'un empresari encara optimista, mentre que la majoria ja ni confiava en les possibilitats reals de reactivar l'economia amb mesures sorgides del BOE. En aquest sentit, la llei d'emprenedors, com també l'anterior RDL 4/2013, demostra novament l'obsessió per les polítiques públiques de suport a la creació d'empreses, més que no pas a fomentar-ne el creixement. No cal ser matemàtic per intuir que difícilment aconseguirem crear ocupació per als sis milions d'aturats amb noves empreses. La taxa d'emprenedoria se situa, segons el prestigiós Global Entrepreneurship Monitor (GEM), en un 6-7% de la població adulta, la qual cosa representa un potencial d'1,8 milions de nous negocis al conjunt de l'Estat. Cal tenir presents, però, els resultats d'un estudi de La Caixa (Emprendedor XXI) on es mostrava que el 80% de les empreses morien abans de complir cinc anys de vida. Per tant, podríem concloure que en el millor dels casos potser es crearien uns 1,5 milions de llocs de treball a mitjà termini, amb una mitjana de quatre empleats per nova empresa. És evident la popularitat que té entre els polítics i als mitjans el suport als emprenedors, especialment si són joves en l'actual context de greu atur juvenil. Aquesta política es demostra en el RDL 4/2013 de suport a l'emprenedor, que limita la pràctica totalitat dels ajuts als menors de 30 anys. Igualment, la propera llei d'emprenedors se centra a facilitar els nous negocis, però fa poc per ajudar els que ja funcionen, encara que poden ser els principals proveïdors de feina a curt i mitjà termini.

Uns dies enrere la Diputació de Barcelona i PIMEC presentaven un dels pocs programes de suport a empreses consolidades amb potencial de creixement que trobem al nostre país. Amb el suggeridor títol Accelera el creixement, el programa dota les empreses d'eines pràctiques per millorar el seu negoci i potenciar el seu creixement en àrees clau com ara la innovació, el finançament o la internacionalització. En la primera edició, les empreses participants ja han creat 30 llocs de treball i desenvolupen accions que van des de botigues virtuals per vendre a internet fins a filials a França o el Marroc, passant pel disseny de nous productes. Sens dubte cal que els poders públics mantinguin una política coherent de suport als emprenedors, però un excessiu biaix cap a aquest col·lectiu en detriment d'altres no sembla que hagi de solucionar l'atur, la principal xacra del país. En un moment de recursos públics escassos, convé que aquests s'orientin cap a les mesures més eficaces pel que fa a ocupació i riquesa. Després de tantes lleis de suport als emprenedors cal que les empreses que ja existeixen es beneficiïn de rebaixes fiscals, recursos financers i simplificació administrativa.