Dissabte a la nit vam viure la tercera derrota de Madrid com a seu dels Jocs. Tot i que molta gent va patir una gran decepció, crec que la decisió dels membres del COI de no donar els Jocs a un estat en fallida econòmica i amb casos de corrupció política i esportiva oberts és del tot lògica. És més, m'atreviria a dir que la despesa de la preparació del projecte i d'enviar una expedició amb 90 persones a Buenos Aires, mentre encara es pateixen greus retallades socials, és una frivolitat que desacredita per si mateixa qualsevol candidatura. De fet, en les rodes de premsa que els representants de la candidatura madrilenya van fer a Buenos Aires, alguns periodistes internacionals els van fer preguntes en aquest sentit, cosa que contrasta amb l'extraordinària manca de realisme dels mitjans estatals que pronosticaven una victòria fàcil. La idea d'organitzar uns Jocs en aquest context és delirant. Ara bé, amb una mica d'autocrítica, aquests mateixos arguments els podem aplicar a la futura candidatura de Barcelona-Pirineus: la realitat econòmica i social de Barcelona no és diferent de la de Madrid i invertir diners en infraestructures turístiques mentre es redueixen les prestacions sanitàries o en educació a la majoria dels ciutadans és del tot inexplicable, en particular, quan ha estat demostrat que ser seu olímpica no és per si mateix un impuls a l'economia (Atenes 2004). D'altra banda, és clar que el turisme és una font important d'ingressos per al nostre país, però a la llarga el monocultiu del turisme no ha solucionat el problema de l'atur, la precarietat laboral i la manca de redistribució social: seguim en el 24% d'aturats, i malgrat el rècord de visitants registrats aquest estiu a Catalunya encara han augmentat lleugerament. Quant a les diferències socials, s'han agreujat des de l'inici de la crisi. A més, lamentablement, aquest projecte de rellançar l'economia amb uns Jocs Olímpics sona a repetir el model de bombolla immobiliària i de corrupció que ja hem viscut, i que si bé el 92 va funcionar, en el Fòrum del 2004 ja va fracassar estrepitosament. Si volem ser la capital d'un nou estat amb un projecte engrescador, hauria d'estar fonamentat en unes bases econòmiques més innovadores, més justes i més duradores. No hauríem de malbaratar tant esforç ni tanta il·lusió per repetir models passats, ni per reproduir models de què volem fugir. Per tant, potser convé comprendre quins problemes de base ha tingut la candidatura madrilenya, que ha anat a explicar contes de fades als membres del COI (contes, per cert, que a Espanya serveixen per guanyar amb majoria absoluta i fora serveixen per fer el ridícul olímpicament), abans de repetir els errors dels altres i viure, igual que ells, una continua i caríssima nit de la marmota olímpica.