Els històrics fets de la Diada han confirmat un cop més l'extraordinària creativitat i capacitat d'organització i mobilització dels catalans. Les reaccions no s'han fet esperar des de totes bandes i segurament no han complagut tothom. És el cas de les declaracions dels nostres solidaris amics de les repúbliques bàltiques, que els han costat ja una esbroncada des de l'antipàtic Palau de Santa Cruz. Els qui no viuen, però, de la retòrica, les enquestes i els vots segueixen patint per aixecar la persiana dia rere dia, per poder cercar noves comandes mar enllà i cobrar dels clients morosos, entre els quals figurem sempre administracions de tots els colors.

Una part de l'empresariat encara desconfia amb raó de les bondats d'una Catalunya independent, sobretot si el procés acaba essent convuls i incomplet. És evident que, amb tots els respectes que ens mereixen, la nostra xarxa d'aliats no es pot limitar a les minúscules repúbliques bàltiques. No sembla, per exemple, que Rússia hagi de ser favorable a processos de separació que puguin esperonar la seva divisió interna. Convé recordar el paper creixent que la Federació juga en el tauler internacional, demostrada en l'actual crisi siriana, així com el fet de ser ja un important mercat per als productes catalans, el primer, per exemple, per a la carn fora de la UE.

Els diferents estudis econòmics sobre el possible boicot espanyol als productes catalans en cas d'independència no han estat mai completats amb una perspectiva internacional. Aquí el problema no seria el rebuig explícit del consumidor estranger, sinó els efectes que podria generar en el terreny econòmic la manca de reconeixement polític. Des de les homologacions fitosanitàries per exportar fins als visats per a persones es veurien afectats i sens dubte impliquen un risc per al país.

A més de Riga i Tallinn, els nostres empresaris volen vendre i han de viatjar a Moscou, Pequín o Riad, capitals segurament poc simpatitzants de la causa independentista. Cal, doncs, que el nou i flamant Consell per a la Transició Nacional analitzi acuradament tots els escenaris i conseqüències possibles per tal de plantejar als empresaris solucions pràctiques amb riscos controlats.

En el procés de canvi que ara sembla ja irreversible, amb independència del resultat final, també toca al govern català promoure la internacionalització de les nostres empreses com a avantguarda diplomàtica. Amb els irrisoris recursos que es destinen avui dia a la promoció empresarial exterior, difícilment podrem teixir relacions sòlides i vàlides per al conjunt de la societat civil.

D'aquí a poques setmanes passaran per exemple per Catalunya delegacions empresarials i polítiques de les regions d'Omsk i Bàssora, dues riques i influents zones de Rússia i l'Orient Mitjà. Aquestes i altres relacions de caràcter empresarial han de ser impulsades per un govern que ha sabut escoltar el carrer, però ara també ha de tenir presents les empreses que donen feina a moltes de les baules de la històrica cadena humana.