La setmana passada recorregué Catalunya una delegació política i tècnica de l'Iraq, un dels països àrabs més desconeguts però amb més oportunitats de negoci per empreses de determinats àmbits. La delegació visità la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, a més d'algunes infraestructures del país. Durant un matí es féu una presentació del país a la patronal Pimec, acompanyada de reunions privades amb empresaris. Tot plegat ens recorda una de les vies més inexplorades i amb més potencial de futur a l'hora d'internacionalitzar-se: la contractació internacional. Són moltes les empreses que pel seu servei o producte difícilment poden optar per la internacionalització clàssica, centrada a trobar distribuïdors o agents a determinats territoris i segments o canals. És el cas de les enginyeries, arquitectes, dissenyadors i constructors, però també de proveïdors de certs productes que troben en un determinat projecte la seva via d'entrada en un país estranger. Aquest pot ser el cas del material hospitalari, equipament militar, maquinària d'obra pública i transport, material de construcció, mobles, etc. En tots aquest casos l'exportació depèn de poder aspirar a certs projectes i concursos, ja siguin públics o privats.

Els països de l'Orient Mitjà són ja el centre mundial de la contractació a fora, sobretot en els sectors esmentats. A dia d'avui ja hi ha projectes de construcció en marxa a la regió per valor d'uns 900.000 milions de dòlars, un 55% dels quals correspon a promocions immobiliàries i la resta, a infraestructura bàsica. S'espera que el volum de projectes a les properes dècades se situï en uns 230.000 milions de dòlars per any. Més enllà de les illes artificials de Dubai o les “ciutats model” sostenibles d'Abu Dhabi, encara són necessàries calen en altres països moltes construccions essencials, des de dessaladores al Iemen fins a carreters a l'Iraq o habitatge social a l'Aràbia Saudita, el país amb major creixement demogràfic.

Les altes rendes del petroli, que el 2012 assoliren un rècord de 575.000 milions de dòlars a la regió, garanteixen el finançament dels projectes. Fins i tot els països amb menys recursos atrauen el capital dels veïns, com és el cas del Iemen, amb bancs i grans fortunes saudites, o, d'Egipte, amb el fons sobirà de Qatar. Per tant, els nostres empresaris disposen d'abundants oportunitats en una terra rica en recursos però també en necessitats. En el cas de l'Iraq es calcula en uns 10.000 milions de dòlars el valor dels contractes que s'adjudicaran el 2014 només a la província de Bàssora, al sud, la més segura del país, i abastaran àmbits com el tractament d'aigua, el transport, l'habitatge i la sanitat. El nostre know how en aquests àmbits és indiscutible, com també és bona la imatge del país en el món àrab i la de la qualitat dels nostres productes arreu. Mancaria, però, un programa de suport ambiciós des de l'administració per facilitar que els empresaris puguin aspirar amb garanties d'èxit en aquests complexos processos de contractació forana.