Aquests dies arriben des de Xina cròniques d'amics i coneguts sobre els alarmants nivells de contaminació que viuen ciutats com Pequín o Xangai. Certament la notícia no és nova, però enguany les condicions meteorològiques s'han conjurat per empitjorar la qualitat de l'aire a les grans i denses ciutats del gegant asiàtic. Tradicionalment, algunes ciutats xineses encapçalaven els rànquings de contaminació mundial, tot i que darrerament han passat al davant algunes urbs de l'Índia. Tot plegat coincideix amb les cada cop més freqüents visites a Barcelona de turistes i compradors xinesos de pisos, així com amb les històriques núpcies índies a la ciutat. Certament, malgrat la greu crisi econòmica dels darrers anys, Europa continua essent un indret amb excel·lent qualitat de vida. La qualitat de l'aire i la claredat al cel són fenòmens que cada cop sorprenen més els visitants de països emergents, on la densitat demogràfica, l'accelerada industrialització i la menor protecció del medi ambient han provocat situacions sovint perjudicials per a la salut. A més, Europa es troba fora dels efectes de desastres naturals que assolen indrets de l'Àsia o Amèrica, des dels terratrèmols fins als tifons, passant pels huracans i tornados. Per últim, i malgrat les manifestacions puntuals, vivim a països estables políticament i socialment, sobretot si es comparen amb les daltabaixos de molts règims asiàtics o africans o la violència a Amèrica.

La Vella Europa, però, no havia tret profit d'aquests factors, com ho feien per exemple els americans. Els EUA han disposat històricament de diferents règims d'immigració per facilitar l'arribada dels qui poden pagar la seva qualitat de vida. A més dels mecanismes d'asil polític o de residència per a estudiants i investigadors, els EUA ofereixen a inversors estrangers la possibilitat d'obtenir la preuada targeta de resident si hi gasten més de 500.000 dòlars. Anualment arriben als 7.000 els beneficiaris d'aquest programa conegut com EB-5.

A Europa ha estat la crisi econòmica la que ha esperonat el canvi en la política migratòria, que no només hauria de tenir un caire social (asil polític, arrelament, reagrupament familiar, etcètera), sinó que també és una eina d'atracció de capital i talent. La Llei 14/2013 introdueix a l'Estat espanyol aquests mecanismes importats d'Amèrica, tal com havien fet abans França, Portugal i Grècia, mentre el Regne Unit i alguns països de l'Est europeu ja disposaven de règims similars. La residència Schengen, el passaport a Europa, és un bé preuat pel qual ciutadans d'altres indrets estan disposats a pagar en forma d'inversions. La nova llei ja està esperonant la visita d'inversors xinesos i japonesos, genera curiositat entre àrabs i indis i podria impulsar encara més l'allau de ciutadans russos a Catalunya. No només s'aplica, però, als immobles, sinó que es pot utilitzar per a moltes altres finalitats, com les inversions financeres, en empreses industrials, en hotels o societats en general. Mentre alguns pensen en noves “estructures d'Estat”, convé que d'altres traiem profit de les estructures de l'Estat actual que més ens poden beneficiar.