Pavia és una ciutat de 70.000 habitants a uns 30 quilòmetres al sud de Milà. Una ciutat agradable, travessada per un riu, amb un clima mediterrani, com qualsevol de les nostres ciutats. La Universitat de Pavia, malgrat no ser de les més famoses avui dia, va ser fundada l'any 1361 (la Universitat de Barcelona es va fundar el 1450). Fa uns anys vaig tenir l'oportunitat d'anar a la Universitat de Pavia a fer un curset d'estiu, i recordo que hi fa la mateixa calor i la mateixa humitat que a Barcelona el mes de setembre. Les classes es feien en unes aules amb forma d'hemicicle i escons de fusta que feien pensar en un noble passat escolàstic, però hi feia una calor extraordinària i no hi havia ni un sol aparell d'aire condicionat. En un moment donat vam sortir de la classe per fer un descans i vaig veure una estàtua al pati, d'un professor clàssic; en acostar-m'hi vaig tenir la sorpresa de descobrir que el personatge no em resultava totalment desconegut: Alessandro Volta, nascut el 1745, inventor de la pila del seu nom i que dóna nom a les unitats de diferència de potencial (els volts). A l'altra banda del pati, un altre bust interessant: Camillo Golgi, conegut pels estudiants de biologia perquè va donar el nom a un important orgànul cel·lular i que va rebre el premi Nobel de Medicina l'any 1906, coincidint amb Santiago Ramón y Cajal. No està malament per a una petita ciutat de províncies. Aquest descobriment de dos grans científics a la universitat d'una petita ciutat italiana, em va fer reflexionar que les universitats catalanes no poden citar cap referent científic occidental d'aquesta alçada. Probablement té molt a veure amb aquest fet la desfeta davant l'exèrcit castellanofrancès del 1714 i la depressió econòmica i social que va continuar; d'alguna manera Catalunya va viure el progrés tecnològic de la revolució industrial però no va arribar a temps de participar en la seva generació. Deu ser per això que als que estem en sectors científics i tecnològics ens costa sempre tant explicar què fem a la majoria dels nostres conciutadans: no tenim la tradició de viure a prop del desenvolupament tecnològic, i la societat catalana no està acostumada a conviure amb descobriments científics punters. I també deu ser per això que sentim parlar molt més de projectes com ara el Barcelona World que d'empreses tecnològiques i que no ens molesta gaire, en general, que la torre Agbar, que havia de ser l'emblema del districte tecnològic del 22@, s'acabi convertint en un hotel de luxe. Però encara que no ens ho sembli, la prosperitat econòmica d'Europa no ha estat històricament vinculada al lleure, sinó a l'avanç científic i tecnològic, i si volem tenir un paper en el futur haurem de respondre al nostre dilema: volem ser com una petita ciutat italiana o com una capital del joc asiàtica?