Aquesta setmana la Xina i la seva nombrosa comunitat arreu del món celebraven l'arribada de l'any del cavall, considerat un animal astut que hauria de dur prosperitat i progrés. Els bons auguris dels xinesos coincideixen amb la millora de les previsions econòmiques per a l'economia espanyola, emeses pel Fons Monetari Internacional (FMI) i que arriben a triplicar la taxa de creixement prevista la tardor del 2013. Tot i que el ritme de creixement és encara molt modest i qualsevol millora sembla espectacular, podríem entrar sens dubte en l'any de la recuperació. Fa poc més d'un any, l'euro semblava a punt de sucumbir davant unes primes de risc estratosfèriques i l'enèsim “rescat” europeu, el d'Espanya, que després d'Irlanda, Grècia i Portugal, feia trontollar la unió monetària. Per molt que pesi als keynesians, l'expansió fiscal dels primers anys de la recessió quasi enfonsa Europa, mentre que la coordinació i la millora de la política monetària europea va permetre establir les bases de la recuperació. Als EUA les mesures “quantitatives” de la Reserva Federal han impulsat la sortida de la recessió i ara es comencen a atenuar. Els cinc anys de crisi deixen a casa nostra un teixit productiu molt malmès i un sector financer inoperant, incapaç de contribuir amb força a la recuperació, la qual cosa es tradueix en dificultats per crear ocupació i combatre la xacra de l'atur. Són moltes les empreses que encara tenen retallades en les seves pòlisses de crèdit i que no poden accedir al finançament necessari per créixer i, per tant, crear feina. Precisament la política monetària que va estabilitzar l'euro l'any passat ara hauria de promoure el crèdit i la recuperació, acompanyada d'una política fiscal expansiva. La disponibilitat de recursos als bancs centrals sembla que només es tradueix en més crèdit als Estats Units i no arriba en canvi a les empreses europees, sobretot les del sud. Els llargs anys de recessió no han afavorit una reforma profunda dels comptes públics, sinó només retallades indiscriminades. Quan l'economia comença a remuntar, un impuls fiscal podria facilitar la consolidació de la recuperació. Mentre que la Generalitat no disposa de marge de maniobra, el govern de l'Estat espera al proper any electoral per fer rebaixes tributàries. Ben al contrari, l'any 2014 comença amb la nova política de l'Agència Tributària de rebutjar tots els ajornaments de retencions i ingressos a compte. La millora de la liquiditat s'hauria de combinar amb la contínua recerca de nous mercats exteriors, una altra de les claus de l'encara feble recuperació. La recuperació que arriba amb el nou any del cavall necessita una empenta des del sector públic perquè els empresaris puguin invertir, créixer i crear ocupació.