Fa més d'un segle Crimea esdevingué el centre d'una primera pugna bèl·lica entre Orient i Occident, llavors entre l'imperi rus, l'otomà, França i el Regne Unit. La guerra de Crimea del 1854 va ser considerada el preludi de les guerres modernes, per l'ús intensiu d'artilleria i la implicació del periodisme gràfic per primer cop. El vora mig milió de pèrdues humanes d'aquella confrontació foren només el preàmbul dels conflictes que desolaren Europa durant un segle.

Quan tot just el món enfilava el camí de la recuperació, la tensió a Ucraïna amenaça de desestabilitzar Europa i els seus veïns. El sobtat desenllaç de la crisi política ucraïnesa sembla massa esbiaixat, un perillós déjà-vu de la Revolució Taronja del 2004. Una dècada després d'aquell esclat de llibertat a Kíev, la inesperada defenestració de Ianukovitx i la rehabilitació de Timoixenko confirmen el triomf d'uns col·lectius que desperta recança entre altres grups. La diplomàcia europea i la russa han fet figa no només en les darreres setmanes, sinó sobretot en aquests deu anys, en què s'han mostrat incapaces de col·laborar per assolir una autèntica transició política i econòmica a Ucraïna. La reconciliació nacional sembla avui més difícil davant l'escalada a Crimea, que torna al primer pla del tauler europeu i amenaça Rússia amb sancions i boicots internacionals. Aquesta mateixa setmana les agències de notícies de l'Orient Mitjà confirmaven el desbloqueig d'un primer tram de 122 milions d'euros de fons del Banc Central Iranià. La gradual sortida iraniana de l'ostracisme internacional podria coincidir amb els esforços americans per inserir-hi ara la Federació Russa. Serien molt males notícies per a tothom, i també per a Catalunya. Rússia és un important mercat per a les exportacions catalanes, sobretot de productes alimentaris. Una vintena d'empreses catalanes exposen cada any a la fira Prodexpo de Moscou. Les tensions entre Rússia i Europa ja es van manifestar l'any passat amb el veto rus a una llarga llista d'exportadors carnis europeus, entre els quals hi havia alguns catalans. L'escalada actual no farà res més que allargar o agreujar el veto de les sovint arbitràries duanes russes. Un boicot a Rússia es deixaria també sentir a la costa catalana, on arriben anualment vora mig milió de turistes i els compradors russos acaparen el 60% de les transaccions immobiliàries. Convé que el contenciós de Crimea no es desboqui i que russos i europeus arribin a una entesa sobre Ucraïna. Un primer pas seria l'encaix de sengles acords comercials d'Ucraïna amb la UE i la Unió Duanera de Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan. El “segle negre” de la història europea va començar precisament en aquella península del mar Negre i, salvant distàncies, no podem permetre que enfosqueixi novament les relacions entre Rússia i la resta d'Europa.