Sobre la propietat intel·lectual
El Congrés dels Diputats està tramitant el projecte de llei pel qual es modifica el vigent text refós de la llei de propietat intel·lectual (reial decret legislatiu 1/1996). Aquesta proposta de modificació està suscitant polèmica per diversos motius, però essencialment perquè en la mateixa exposició de motius ja es diu que és una reforma parcial i que en el termini d'un any es proposarà un nou text que prevegi una reforma completa de la matèria i, addicionalment, perquè assenyala, tot i que no soluciona, el problema dels agregadors de notícies i la possibilitat que aquests (com ara Google) hagin de pagar una taxa per aquest fet, tal com, per exemple, es va anunciar a l'Estat francès.
El motiu d'afrontar una reforma parcial i no total, mes enllà de la tasca que implica, està clarament marcat pel factor temps; és a dir, per la impossibilitat d'afrontar una reforma a fons en aquesta legislatura, però per contra per la necessitat de donar resposta a curt termini a les inquietuds de certs grups d'editors, essencialment davant dels constants canvis tecnològics i la necessitat d'establir els mecanismes de control sobre les activitats de les entitats gestores dels drets de propietat intel·lectual i evitar successos com ara el de la SGAE, ja que no s'ha d'oblidar que les activitats relacionades amb la propietat intel·lectual generen al voltant d'un 4% del PIB espanyol. Les mesures que preveu la llei s'agrupen en tres blocs normatius: la revisió del sistema de còpia privada, els mecanismes de supervisió de les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual i l'enfortiment dels instruments de reacció davant les vulneracions de drets en l'entorn digital.
Cal destacar, de les propostes que inclou el projecte, que la compensació per les còpies privades es farà anualment amb càrrec al pressupost general de l'Estat espanyol, i que el pagament es farà a través de les entitats de gestió de drets. Sobre aquestes últimes, es pretén adoptar mesures de control que permetin garantir la gestió col·lectiva dels drets i per això, donada l'experiència amb la SGAE, es pretén sistematitzar les obligacions d'aquestes entitats amb els seus associats. Paral·lelament s'estableix un quadre d'infraccions i sancions a aquestes entitats per l'incompliment de les seves obligacions. Sembla que el legislador s'ha adonat tard de l'immens poder que tenen les societats de gestió de drets. Pel que fa a les vulneracions dels drets de propietat intel·lectual en l'entorn digital, el projecte es mostra contundent pel que fa a les vulneracions. La vulneració dels drets de propietat intel·lectual en aquest àmbit, per exemple contra aquells que faciliten de manera activa enllaços per accedir a les obres, però es mostra titubejant quan descriu que l'esmentada contundència no afecta els prestadors que facin activitats d'intermediació tècnica, com pot ser un motor de recerca de continguts, o que activament no promoguin la cerca de continguts protegits (norma a la mida de Google). Caldrà, doncs, veure què s'entén per la cerca activa de continguts protegits i caldrà veure també com queda el text definitiu.