Darrerament s'ha presentat en públic la nova estratègia industrial de Catalunya, fet que és realment positiu perquè comença a demostrar que el govern entén que la recuperació econòmica i la prosperitat futura del país necessàriament requereixen un sector industrial fort. Un altre aspecte positiu és que s'ha obert un canal de participació perquè les persones dels diferents sectors industrials puguin participar-hi enviant suggeriments concrets respecte als seus sectors, obrint així un diàleg amb els administrats que no només és necessari, sinó que és signe dels nostres temps. Tanmateix hi ha alguns aspectes que es poden millorar de cara a ser competitius a llarg termini, que potser van un pas més enllà de la presentació d'un pla concret, com ara el fet que no és la primera vegada que es presenta un pla estratègic similar: durant l'etapa de l'anterior govern tripartit també vam poder assistir a un procés similar de definició d'una estratègia d'innovació, i el fet que ara se'n faci una de nova és, en si mateix, preocupant. D'una banda, perquè ens hauríem de preguntar si un tema tan essencial i en el fons tan poc ideològic com l'estratègia de competitivitat econòmica ha de canviar cada cop que canvia el partit que governa o hauria de ser més un projecte a llarg termini que condicionés el futur de tot un país. I, d'una altra, perquè en el fons els punts que es tractaven en aquella ocasió no són tan diferents dels que es presenten actualment. De fet tots tenim clars els grans temes que són fonamentals en qualsevol economia occidental: el protagonisme de la innovació en els processos industrials, la necessitat de ser presents en els mercats en l'àmbit global i la disponibilitat de recursos financers per escometre les fites anteriors. Aquests punts han canviat molt poc en els darrers anys, però cada govern necessita fer un pla que defineixi estratègies complexes amb desenes de línies d'acció i punts per millorar, tan extens i de fet tan poc realista, que a la pràctica els plans sectorials se succeeixen sense gairebé tenir impacte en la realitat econòmica que ens envolta. En aquest sentit, seria preferible que cada govern fixés un o com a màxim dos objectius concrets durant cada legislatura, que fossin mesurables i que realment es poguessin aconseguir des de l'administració: és important fomentar la internacionalització, però pot incidir el govern perquè les empreses tinguin productes competitius i equips que els puguin comercialitzar en l'àmbit internacional o això ho ha de fer cada companyia? En canvi hi ha temes com ara la simplificació administrativa que són molt urgents i imprescindibles per poder competir amb l'exterior, i és on el govern realment pot incidir per aconseguir que sigui més senzill fer negocis a Catalunya.