La tragèdia de l'avió de Malaysian Airlines sobre Ucraïna marca un punt d'inflexió en el conflicte que es viu en aquell país, ja que implica indirectament altres països i sens dubte farà augmentar la pressió europea sobre Rússia. Les diferències d'opinió sobre la relació amb Rússia marquen també l'elecció del futur alt representant de la UE per a les relacions exteriors. Mentre l'ambient s'escalfa a l'est, al sud les bombes no s'aturen a Gaza i provoquen una nova escalada de tensió al sempre calent Orient Mitjà.

La UE ha estat sens dubte un èxit en el pla comercial, ja que ningú no posa en dubte els beneficis de la lliure circulació de mercaderies, tot i les protestes dels agents de duanes ara fa 25 anys. La unió monetària patí molt diverses convulsions, des de la crisi del 1992 fins a la greu inestabilitat del 2010-12, que semblava que posaria fi a l'euro. L'entesa política, l'empenta d'alguns líders i el disseny de mecanismes d'ajuda financera posaren fi, però, a les amenaces i faciliten la gradual sortida de la crisi. Les relacions exteriors són, però, encara, la gran assignatura pendent dels europeus, que continuen sense definir el seu paper al món i, en conseqüència, dissenyar les seves aliances i estratègies. És evident que el veïnatge amb Rússia i el món àrab són fonamentals per als europeus, i les seves institucions no poden veure ambdós conflictes amb la mateixa perspectiva que des del llunyà Washington.

El conflicte a Ucraïna amenaça la pròpia convivència dins la UE, tal com es demostra en els problemes per triar l'alt representant o les sancions que s'han adoptat contra un país membre, Bulgària, que havia cedit recentment a l'oferta russa de trànsit del seu gas. Els fons europeus per reconstruir i modernitzar Bulgària s'han congelat arran de la seva decisió de donar pas al gasoducte South Stream a través del mar Negre. A Gaza, la diplomàcia europea hauria de ser més activa si no vol que la iniciativa de la Unió Euro-Mediterrània quedi només en paraules, fotos vistoses i funcionaris ben pagats. La diplomàcia ha de ser més ferma, coherent i constant, entenent que les fronteres exteriors d'Europa no són només una qüestió de seguretat sinó també d'oportunitats per a les nostres empreses.

Hi ha més de 120 empreses catalanes afectades pel veto de les autoritats russes als productes alimentaris europeus, una situació que tindrà difícil solució sense un acord global sobre el conflicte ucraïnès. No val a cedir només a les aspiracions de Putin, però tampoc al dictat de la llunyana Washington. De la mateixa manera, a Gaza convé mantenir la proporcionalitat i evitar pressions de lobbies poderosos de l'altra banda de l'Atlàntic. A Europa ens calen tant els mercats de consum i els petrodòlars àrabs com la tecnologia i el capital risc dels israelians.

Serà sens dubte un estiu intens i calent per als diplomàtics i sobretot per al futur alt representant de la UE, que afronta el repte fonamental de definir el paper que els europeus hauríem de tenir en un món complex però cada cop més interdependent.