El sector agroalimentari català, que inclou el sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) i la indústria agroalimentària, és un gran desconegut, com es posa de manifest en un recent informe del Carec i en treballs com els de l'economista Francesc Reguant. Molts pensen que és un sector poc important, que destrueix ocupació, que està obsolet i que rep molts de subsidis.

Però la realitat demostra que aquestes creences no són certes. De fet, l'agroalimentari és el primer sector productiu de Catalunya (excloent la construcció) i representa el 3,61% del PIB. En el conjunt de l'Estat, Catalunya representa el 23% del sector agroalimentari espanyol. I, a escala europea, Catalunya és el primer clúster agroalimentari, seguit de la Llombardia i Dinamarca. Catalunya és un país fonamentalment ramader. A tall d'exemple, es pot esmentar que cada any se sacrifiquen uns 15 milions de porcs (11% de tot Europa) i uns 200 milions de pollastres. També té destacades produccions en fruita fresca, cereals i vinya, entre d'altres. Tenim importants multinacionals catalanes de l'agroalimentació (Codorniu, Torres, Borges, Nutrexpa, Agrolimen, etc.), i disposem de la seu de grans multinacionals alimentàries globals (Nestlé, Danone, etc.). Hi ha factors complementaris que són força positius: la cuina catalana està reconeguda internacionalment i tenim la tercera fira alimentària mundial (Alimentaria).

Durant aquests anys difícils ha estat capaç de destruir poca ocupació (durant la crisi els llocs de treball s'han reduït un 4%, que és molt menys que el 20% del conjunt industrial). I, com passa contràriament a la resta de sectors, en aquest s'ha augmentat un 3% el nombre d'afiliats agraris a la Seguretat Social. Des dels anys 50 fins als anys 80 hi va haver un gran èxode rural a causa de la mecanització del camp. Tanmateix, a partir dels anys 80 aquest fenomen s'estabilitza i comença la recuperació, als anys 90. Concretament, des de l'any 2000 fins a l'any 2012 les comarques rurals han tingut un 18% de creixement de la població.

És un sector que utilitza les tecnologies més avançades (biosensors, maquinària teledirigida per GPS, material vegetal avançat, agricultura de precisió, etc.). Com a resultat, avui per avui l'agroalimentació catalana és un sector que és clarament competitiu i que és capaç d'aportar el 13,70% de les exportacions catalanes, que estan creixent considerablement any rere any. I, finalment, tot i que Catalunya representa el 19% de la producció agrícola de tot l'Estat espanyol, només rep el 6% de les ajudes europees. La renda d'un pagès català prové, en un 12,04%, dels ajuts directes de la UE. Aquest percentatge és del 23,66% en el cas d'un pagès espanyol.

En conclusió, és un sector molt important i modern, que ha aconseguit millor l'ocupació i ho fa amb pocs ajuts europeus en comparació amb la resta de l'Estat.