El diumenge 26 d'octubre es varen fer públics els resultats dels anomenats tests d'estrès de les entitats bancàries de la zona euro. Aquests exàmens han mesurat la fiabilitat i enteresa dels balanços de les esmentades entitats de crèdit davant diversos escenaris.

En concret, la prova constava de dues parts, una primera que analitzava la qualitats dels actius, i si les provisions sobre els mateixos que consten en els balanços són suficients; i la segona part, consistent a analitzar la solvència de les entitats davant de dos supòsits, un escenari macroeconòmic base, més probable i un escenari advers, poc probable però possible, que per a Espanya implicaria una caiguda del PIB per al trienni 2014-2016, una altra crisi de deute i una depreciació addicional del mercat de l'habitatge (9,9%). Els resultats dels exàmens mostren que 25 entitats europees han quedat per sota dels resultats mínims exigits, presentant un dèficit de capital global de 24.600 milions d'euros. Pel que fa a les entitats espanyoles, han sortit prou ben parades, ja que només una, Liberbank, no hauria superat la segona part del test en el escenari més advers.

Els tests són l'avantsala del traspàs de la funció de supervisió que assumirà ara el Banc Central Europeu a partir del 4 de novembre, per a les 120 entitats de crèdit més importants de la zona euro (les anomenades entitats de crèdit significatives) i que aglutinen el gairebé el 85% dels actius bancaris de la zona euro, completant així l'anomenat Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) dins del procés de creació de la Unió Bancària a Europa.

Aquest Mecanisme Únic de Supervisió té com a objectiu la creació d'un marc financer per salvaguardar l'estabilitat financera i minimitzar els costos de les fallides dels bancs i els sistemes de garanties dels dipòsits dels clients. Ara serà el Banc Central Europeu (BCE) qui supervisarà les entitats de crèdit significatives i la resta de les entitats menys significatives, romandran sota la supervisió de les autoritats nacionals competents, fet que implica un traspàs o un buidatge de les funcions de supervisió dels bancs centrals de cada país membre. Així l'harmonització del procés de supervisió és un pas més cap a la unió bancària, ja que la crisi ha posat de manifest que els diferents criteris de control aplicats pels bancs centrals dels estats membres han resultat insuficients, només cal tornar als resultats dels tests d'estrès; en tot el territori de la zona euro els 25 bancs que no han superat els tests d'estrès necessitarien al voltant de 24.600 milions d'euros, suma sensiblement superior a la que va necessitar en el seu dia només una única entitat espanyola, Bankia, supervisada pel Banc d'Espanya, que va rebre una injecció de 22.400 milions d'euros. Esperem que els criteris de supervisió del BCE siguin diferents als del Banc d'Espanya.