Amb una solemne declaració acabava a Beijing una setmana atapeïda per als líders de la zona econòmicament més dinàmica del món. A la capital xinesa, els caps d'estat dels països membres de l'APEC donaren un impuls a una major integració comercial per mitjà del projecte de zona de lliure comerç de l'Àsia-Pacífic (Ftaap). La Ftaap esdevé un repte per al sistema multilateral de comerç, sobretot en un moment en què també es rellança el projecte de lliure comerç entre la UE i els EUA, el conegut com TTIP.

En el seu origen, la iniciativa APEC, cuinada a les aules de Canberra i als passadissos de Washington, pretenia promoure el lliure comerç mundial des del Pacífic però amb els principis multilaterals de comerç. Sens dubte, la seva aportació fou decisiva per assolir la integració de la Xina i el Vietnam dins l'Organització Mundial del Comerç (OMC). El fracàs, però, de la Ronda de Doha de l'OMC i l'ascens de la Xina han aconsellat a americans i australians accelerar el ritme d'integració en clau regional.

Des de la seva entrada a l'OMC, el 2001, la Xina ha esdevingut un dels més actius més membres de l'organització pel que fa a acords comercials. Segons la mateixa OMC, els seus acords arriben a la vintena, abastant bona part del Pacífic, des del sud-est asiàtic (Tailàndia, Laos, Cambotja, etcètera) fins a Nova Zelanda a Oceania, passant per Perú, Xile i Costa Rica al continent americà. Per la seva banda, els EUA, per exemple, històricament molt presents a l'Amèrica Llatina, només comptem amb el Japó, Singapur i Austràlia com a socis comercials privilegiats a la banda asiàtica del Pacífic.

Xina ha acollit la cimera de l'APEC com una altra demostració al món del progrés del país, desplegant les seves millors gales i esmerçant-hi molts recursos. Els EUA, però, hi han assistit amb una clara voluntat de contenció del “gegant asiàtic” i la premsa americana s'ha fet ressò dels èxits assolits, entre els quals figuren acords sobre emissions de CO2, transport marítim i aeri, així com tecnologia de la informació. L'impuls al Ftaap apareix també com un dels objectius del gabinet americà i d'altres països de la zona, recelosos davant l'imparable avenç xinès tant en exportacions com en nombre d'acords comercials bilaterals.

Els països d'APEC s'han compromès a assolir uns aranzels mitjans màxims del 5% el 2015, així com a promoure una aproximació d'estàndards tècnics en sectors clau com l'automoció. El comerç de productes TIC és també una de les prioritats de l'acord. La Ftaap no té encara data ni membres clars, però sembla una voluntat clara d'alguns països del Pacífic.

El TTIP, per la seva banda, segueix el seu camí i hauria de tenir una negociació més senzilla que el seu homòleg del Pacífic, atès que implica només jurisdiccions, la UE i els EUA. A Brussel·les, però, ha sorgit una forta oposició social que segurament no farà fàcils les coses. Cap al Pacífic i/o cap a l'Atlàntic, els EUA de segur que se'n sortiran amb la seva, mentre la Vella Europa s'ho mira.