Com que s'acosten dates electorals, els nostres polítics han començat a intentar convèncer-nos que la crisi ja ha acabat i que ara torna la festa. Per això des dels discursos de Nadal fins a les notícies i les innombrables tertúlies, ens comencen a inundar amb dades que demostren com ha millorat el paisatge econòmic: des del creixement positiu del PIB fins a la baixada de la inflació i, naturalment, l'increment anual de turistes, que torna a batre rècords any rere any. Sense oblidar que hi ha centenars de milers de persones a qui la crisi encara afecta, que han perdut poder adquisitiu i tornaran molt a poder-lo recuperar, o simplement que la crisi les ha deixat per sempre en una situació personal de molt difícil recuperació, val a dir que en general no sembla que aquests anys hagin canviat significativament l'estructura econòmica, administrativa o de governança del nostre país. Com dèiem en articles anteriors, s'han perdut llocs de treball al sector industrial i els que queden són en mercats i productes de baix valor afegit. S'ha perdut una part important del teixit científic, tant en termes humans com de projectes de recerca en marxa, que s'havia aconseguit construir i que es trigarà molt a poder recuperar i només si es fan inversions decidides en aquest terreny, cosa que a curt termini no es veu. Si les magnituds macro- econòmiques recuperen moderadament el signe positiu, és en part gràcies a la baixada del preu del petroli, la baixada dels costos laborals i el fet que la resta dels països del Mediterrani tenen situacions internes tan conflictives que han reduït gairebé del tot la seva afluència de visitants i no són competència per al nostre país. Ni tan sols la demanda de més transparència i més contundència contra els molts casos de corrupció que hem descobert darrerament suposa un canvi significatiu en les estructures dels partits i en la seva manera de gestionar les coses, com posen de manifest des de l'escassa innovació que representa Podemos, amb una estructura de líder únic que no sembla gaire democràtica, o la nul·la renovació dels dos grans partits espanyols, mentre van perdent credibilitat de manera continuada. En fi, que malgrat que algunes dades hagin millorat, estructuralment moltes coses continuen sense canviar i ens cal encara molta feina i molta reflexió per avançar cap a una democràcia més responsable i més moderna, com les de molts països europeus del nostre entorn. Tot això cal no tant perquè aquests països estiguin lliures de problemes ni tinguin cap superioritat moral a la nostra, que no és el cas, sinó simplement perquè l'única manera de garantir una certa estabilitat de la classe mitjana i de les oportunitats per a la majoria és millorar la qualitat política i la innovació en el teixit productiu.