La Comisión Nacional del Mercado y las Comunicaciones (CNMC) qüestiona el règim de limitació de llicències de taxis i vehicles de lloguer amb conductor i que els preus siguin fixats per l'administració. En una consulta oberta sobre els efectes sobre el mercat dels nous models de prestació de serveis i l'economia col·laborativa, centrada en el transport de passatgers i el lloguer d'habitatges per a usos turístics, la comissió afirma que “s'hauria d'analitzar la necessitat i proporcionalitat de les restriccions establertes per la regulació en vigor”. En el sector del taxi, explica que si la necessitat de llicència administrativa es justifica per l'impacte mediambiental i la congestió de les ciutats que hi hauria amb una oferta il·limitada de vehicles que circulessin a la recerca de passatgers la limitació no té sentit amb plataformes com Uber, ja que es basen en serveis sota demanda mitjançant dispositius mòbils i els vehicles no circulen excepte quan es demana un servei. “En qualsevol cas –hi afegeix–, aquest argument seria igualment vàlid per als vehicles que actualment exerceixen la seva activitat sota llicència, en cas d'utilitzar aplicacions mòbils de sol·licitud de servei i geolocalització”.

Pel que fa a l'existència de tarifes marcades per l'administració, si es justifica pels costos de transacció a l'hora de comparar preus i el poder de mercat del conductor -per la major necessitat relativa per part del passatger de desplaçar-se a un altre punt amb un horari fixat i per la limitació de llicències-, “els nous models de servei podrien solucionar-ho fent públics els seus preus a través de les aplicacions mòbils”.

En una de les 216 respostes de ciutadans, empresaris i associacions que la comissió ha rebut en la consulta, les associacions de taxistes Fedetaxi, CTE i Unalt neguen que Uber formi part de l'economia col·laborativa -en la qual particulars comparteixen béns i serveis infrautilitzats-, ja que és una activitat econòmica “idèntica a les de les altres apps i radiotelèfons de taxis tradicionals”, que es val de la infracció de les lleis per obtenir un guany il·lícit com a economia submergida i organitzada”. Pels taxistes, la regulació actual està bé,i no hi ha res nou a regular, i l'únic que cal és “complir i fer complir la llei”. L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) considera, en canvi, que la regulació “crea un monopoli dels taxistes per al transport urbà de viatgers que és ineficient, ja que, pel fet de poder arribar a ser l'única opció en determinats horaris o àrees d'una ciutat, deixa l'usuari sense capacitat d'elecció”. Afirma que també se'n ressent la qualitat del servei, ja que els taxistes no tenen incentius per competir per millorar-la, ja que tenen el client garantit, i per tot plegat conclou que s'hauria de permetre l'entrada de nous operadors en el mercat, garantint en tots els casos la seguretat dels viatgers amb assegurances que els cobreixin en cas d'accident.

La Cehat (Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics) assenyala que el problema amb els lloguers d'habitatges o habitacions per part de particulars és que a aquests no se'ls exigeixen una llarga llista de normatives que han de complir les empreses hoteleres i d'apartaments, i per això reclamen que es reguli aquesta nova activitat, amb especial atenció “als aspectes fiscal i laboral, la protecció de dades, el respecte als drets dels consumidors i usuaris, el règim de responsabilitat de l'intermediari i la sol·licitud d'autoritzacions i llicències”. La Cehat explica que la competitivitat del sector milloraria amb l'eliminació de l'obligació de l'aplicació del conveni hoteler a tots els treballadors que presten el servei a l'establiment, de l'establiment de superfícies mínimes d'habitacions i de disposar de garatge en proporció al nombre d'habitacions. L'OCU assegura que la legislació vigent crea barreres d'entrada excessives per als particulars que volen llogar una casa, perquè “no distingeix adequadament entre professionals del lloguer de vacances i particulars que volen treure un rendiment legítim al seu primer o segon habitatge a través del lloguer”. I troba injustificada la regulació autonòmica dels habitatges de vacances per una suposada aparició de “noves modalitats d'allotjament”, ja que l'activitat dels particulars en la prestació de serveis d'habitatges d'ús turístic “no és un fenomen nou i no genera problemes més importants de desprotecció al consumidor”.