Xeic porta la fibra òptica als pobles i a les zones remotes de les Terres de l'Ebre
Desplega un pla de negoci per créixer a còpia de dur la connectivitat a zones tecnològicament aïllades
Ambiciona fer-se fort en un territori que va des del Priorat fins al
sud del país
L'empresa es val de la seva petita estructura per fer rendible el que d'altres no poden
Acostar la fibra òptica i la connectivitat a les zones rurals i a les àrees més despoblades del sud del país és un dels objectius que persegueix Xeic, Xarxes de l'Ebre Internet i Comunicacions, una empresa que es defineix com “la companyia de comunicació i entreteniment per banda ampla líder a les Terres de l'Ebre”. El pla de negoci es fonamenta a oferir de manera integrada serveis d'internet, telefonia fixa, televisió i telefonia mòbil a particulars i empreses i el projecte, nascut fa uns mesos, ambiciona estendre's per les comarques meridionals de Tarragona (“sobretot allà on no arriben les grans companyies”).
L'empresa té la seva seu a Móra d'Ebre (tota la població de la Ribera d'Ebre no suma més de 24.000 habitants) i Iban Querol, accionista de l'empresa, apunta: “Vam escollir Móra perquè vam detectar-hi mancances.” I hi afegeix: “Fem l'estesa del cable al municipi, cosa que ens permet, a dia d'avui, oferir 100 megues de velocitat i properament podrem oferir fins a un giga.”
Els socis de Xeic, que coneixen bé el territori on volen fer-se forts perquè tenen vincles personals amb les Terres de l'Ebre, manifesten que la capacitat operativa de particulars i empreses s'optimitza substancialment amb l'accés a la fibra òptica i, en aquesta mateixa línia, partint del cas de Móra l'empresa buscarà extrapolar els mateixos serveis a zones remotes de la Terra Alta, el Priorat, el Baix Ebre i el Montsià. Iban Querol no té dubtes a l'hora d'afirmar que “la fibra és el sistema de connexió del futur, tant pel que fa a internet com a la telefonia”.
Competitivitat.
Des de Xeic manifesten que, a mitjà termini i en funció de com evolucioni el negoci, valoraran “la possibilitat d'estendre la xarxa de fibra també a les poblacions petites” però, mentrestant, el Wimax es presenta com una opció vàlida per donar servei a les zones rurals perquè “a través de radiofreqüència permet donar de 20 a 50 megues de velocitat”.
Iban Querol posa en relleu que les solucions tecnològiques que estan oferint optimitzen la competitivitat del territori perquè “pel client el preu final és el mateix que pugui estar pagant ara per l'ADSL però, en canvi, el rendiment d'una cosa i l'altra no té res a veure. No es pot comparar el que oferim nosaltres amb disposar d'un o dos megues o, si tens sort, els vuit que et poden arribar si ets al costat de la central. Amb l'ADSL accedir a serveis com la televisió per internet és inimaginable. En moltes zones l'ADSL com a màxim et permet navegar i descarregar correu i prou”.
L'empresa s'aprofita del fet que té una estructura menuda i treu rendiment del factor camp per poder competir amb els monstres del mercat i arribar allà on aquests no poden, o no volen, arribar.
Iban Querol revela: “És un servei que o bé el donem nosaltres o no el donarà ningú. A les operadores grans com pugui ser Telefónica no els surt a compte fer determinades actuacions en llocs on hi ha una clientela potencial baixa. Nosaltres sí que hi podem entrar perquè som petits, som una empresa de baix cost.” Sobre aquest punt Querol destaca que l'estratègia de llançament de Xeic també té en compte aterrar en àrees que estiguin lliures de competència: “Només fer el desplegament de xarxa a Móra ens ha suposat una inversió de 400.000 euros. Això ens porta a prioritzar llocs on puguem treballar sense que els grans ens vinguin a fer la competència. Almenys que hi puguem estar tranquils un temps.”
Amb una clientela potencial que tant engloba el client particular com l'empresa, Querol apunta: “Sabem que en aquesta zona la gent és molt conformista i no es plantegen canviar de proveïdor. El nostre desafiament és demostrar que al mateix preu, servei molt millor. I ja no parlo només de la fibra òptica sinó també de l'atenció al client.”