Gran angular

El Port de Barcelona vol pescar més lluny

Aprovat el nou pla estratègic que amplia de 600 a 1.200 km el radi de l'àrea d'influència de la instal·lació per captar el 15% del mercat del sud de França i el 20% del de Madrid

Vaixells més grans i menys escales són les claus del comerç marítim internacional

Dimarts va atracar al port de Barcelona el portacontenidors MSC London, amb capacitat per a 16.600 TEU (contenidors del tipus estàndard). El vaixell de la naviliera MSC és un dels exponents de la tendència del sector a construir naus cada cop més grans. Si als anys vuitanta la dimensió màxima estava al voltant del 3.400 TEU, cap als anys 2000 el sostre va passar als 8.000 TEU, i ara els vaixells que s'estan construint s'acosten als 20.000 TEU. I la tendència és que siguin cada cop més grans. A títol il·lustratiu, la càrrega de l'MSC London disposada en filera arribaria de Barcelona a Palamós.

L'aposta per aquests gegants del mar i les aliances entre grans navilieres -la italiana NSC, per exemple, ha format amb la danesa Maersk l'aliança 2M- tenen conseqüències en la posició de les instal·lacions portuàries en el mapa de les grans rutes del comerç internacional, ja que es necessitaran menys escales i se seleccionarà molt a on paren. En altres paraules, el comerç internacional va cap a grans vaixells i pocs ports.

En el Port de Barcelona pensen que aquest nou escenari constitueix una oportunitat per créixer -i una necessitat, perquè amb l'ampliació i després del daltabaix que ha estat la crisi disposen de capacitat de sobres en un entorn de gran competència- i han aprovat un pla estratègic 2015-2020 en el qual es posen les bases per a un salt d'escala en les seves ambicions.

La clau és ampliar el mercat. En l'anterior pla estratègic 2003-2015, el Port de Barcelona es va proposar estendre la seva àrea d'influència més enllà de Catalunya, cap al sud i centre de la península i cap a França, d'aquesta manera, en l'actualitat el 25% de la mercaderia té el seu origen o destinació fora de casa nostra. Ara es busca allargar el radi d'influència dels 600 km fins als 1.200 km (fins a París) i que la càrrega de fora sigui almenys la meitat.

En definitiva, allò que Barcelona busca és reivindicar la capitalitat d'una façana marítima que va des d'Algesires fins al nord d'Itàlia; un conjunt de ports que ara veuen passar bona part del tràfic marítim entre l'Àsia i Europa (70%) per l'estret de Gibraltar en direcció cap als port del nord. El president de l'APB, Sixte Cambra, treu pit, i afirma que la comunitat portuària (totes les empreses i institucions del port) ha fet els deures i està en condicions de competir amb Rotterdam en eficiència. L'arribada de l'MSC London també és la prova fefaent que està en disposició d'acollir grans embarcacions.

Però a ningú se li escapa que perquè Barcelona i els ports catalans en el seu conjunt puguin ser alternativa als del nord calen infraestructures de drenatge, que encara són una assignatura pendent. En aquest sentit, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que dijous passat va participar a la presentació del pla estratègic, va recordar que, si bé les obres dels accessos viaris al port ja han començat, encara això no passa amb les ferroviàries. En ambdós casos són responsabilitat del govern espanyol. Cal pensar que el Port de Barcelona aspira que el 20% dels desplaçaments de la càrrega en contenidors es faci per tren i el 40% dels cotxes per al 2020.

Aquest és un dels objectius estratègics quantificats que es marca el pla. N'hi ha molts més. Però el professor d'Esade i expert en lideratge Àngel Castiñeira va proposar arraconar les xifres i convertir el pla en un repte geopolític de país, de manera que pogués ser més assumible per a tothom: “Pensar en el port és pensar en el país”, va dir. El professor d'Esade es va esforçar a avalar que l'ambició estratègica del port de liderar la façana marítima no és una pretensió fictícia, sinó que respon a una realitat econòmica que encara no ha estat articulada, “el que ens falta és convertir-la en un eix logístic”, va dir.

Ara bé, mentre que José Llorca, president de l'organisme públic Puertos del Estado, va voler puntualitzar que els ports “no són illes” i que s'han d'articular en les estratègies globals de l'Estat i d'Europa, el conseller Vila va reivindicar la gestió autònoma de les instal·lacions: “Creiem en les dinàmiques de competència entre els ports”, va dir.

16.000 exportadores

Unes 16.000 empreses catalanes van exportar béns el 2014 de manera regular, la xifra més alta assolida mai segons dades de la Cambra de Barcelona. L'increment de la base d'empreses que venen a l'exterior també ha anat acompanyat de la reducció de l'excessiva concentració, tant geogràfica (les exportacions a la UE són ara el 64%), com sectorial (la química és el 48%) i empresarial (les primeres cent empreses representen el 46,4%).

Per a la Cambra, la internacionalització de l'economia catalana representa un canvi estructural i recorda que el pes de les exportacions de béns i serveis ha passat de suposar el 30,3% del PIB del país al 37,7%.

Amb l'objectiu d'intensificar aquest procés, les cambres de comerç catalanes han aprovat un pla d'acció internacional que preveu 51 missions a 91 països. Tenint el compte els interessos de les empreses, les accions es concentren a l'Àfrica-Orient Mitjà, Europa i Àsia-Oceania, per aquest ordre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.