Quan acabem de saber la notícia de la inversió de Grífols en una empresa americana de recent creació, Alkahest, fundada el 2014 per dos científics de Standford, segur que molts investigadors de les universitats catalanes es pregunten què cal per aconseguir un èxit similar. La primera resposta que ens ve al cap, evidentment, fa referència al finançament: mentre que Standford té un pressupost anual de projectes de recerca d'uns 1.300 milions de dòlars (83% finançats pel govern federal), la UB s'apropa als 60 milions d'euros. No hi ha dubte que no juguem a la mateixa lliga. Tanmateix, quan s'estudien les tendències de la transferència de tecnologia a escala global, i en particular al sector biotec, tal com esmenta l'editorial de la revista Nature Biotechnology el juliol de 2014, s'observa que l'actual creixement de la bioeconomia no es basa tant en el descobriment per si mateix com en el creixement d'una xarxa global de serveis cientificotècnics d'alt valor afegit. És a dir, en els darrers anys és un fet observat que la majoria de les empreses de nova creació, tendeixen a reduir al mínim els efectius de plantilla fixa i a subcontractar els serveis que necessiten per desenvolupar els seus productes a companyies externes, que sí que disposen dels equips de personal científic qualificat necessaris per oferir aquests serveis. Quins són, doncs, els països on creixen els llocs de treball vinculats a l'economia del coneixement? L'Índia i la Xina, països que comencen a tenir un gran nombre de persones amb alta formació científica i on es concentren en empreses d'oferta de serveis a cost molt competitiu. De totes maneres, no cal caure en el pessimisme: la situació actual no deixa de ser una bona oportunitat per ressituar-nos en el mapa de la bioeconomia: tenim també molts científics molt ben formats i en els darrers anys, fruit de les circumstàncies, els costos laborals també s'han situat en un entorn competitiu. Espanya és ja una potència en producció d'automòbils; per què no en l'entorn de serveis científics? Per altra banda, un increment de serveis a les empreses permetria a les nostres universitats i centres tecnològics no només crear llocs de treball directes, ben qualificats, sinó oferir als estudiants una formació orientada al món econòmic. Personalment, diria que no falta tant per aconseguir-ho, si de debò penséssim que és un objectiu vàlid per al nostre sistema científic: impulsar l'esperit comercial a escala internacional dels nostres centres de recerca i orientar-se cap al servei del client d'una manera proactiva. I finalment, plantejar estructures mixtes publicoprivades que poguessin permetre l'adaptació al mercat i la flexibilitat necessària per a una activitat de serveis. En fi, ni molt car ni impossible, però sens dubte diferent del que fem ara mateix.