Aquesta setmana el Congrés americà bullia amb una apassionada intervenció del president israelià Netanyahu contra un possible acord entre els EUA i l'Iran. Les potències mundials que han estat vetllant per les sancions contra l'Iran al llarg dels darrers anys, tenen fins al 24 de març per tancar un acord amb l'Estat persa i sembla que el president Obama hi està força decidit. Tot plegat contrasta amb la situació a Europa, on els acords de pau per Ucraïna no s'acaben d'aplicar i l'oposició política russa pateix brutals atacs. Mentre l'Iran, doncs, surt de l'ostracisme internacional, Rússia no fa res més que atansar-s'hi cada cop més.

L'Iran va ser un dels mercats destacats de l'exportació catalana abans de les sancions del 2011-12 i encara hi ha empresaris que hi mantenien relació a través dels Emirats Àrabs o Turquia. Es tracta d'un mercat de 80 milions d'habitants, el segon més gran de l'Orient Mitjà, lleugerament al darrere d'Egipte i en un nivell similar al de Turquia. El seu teixit industrial, però, és més dens que el d'altres països de l'entorn, i dècades de conflictes i sancions han reforçat la capacitat d'innovació dels empresaris perses. És l'únic país de la regió, per exemple, amb capacitat de fabricar vehicles propis, amb una producció anual d'1,6 milions d'unitats.

Les darreres sancions contra l'Iran van arribar a un nivell que encara no s'ha vist en el cas rus. A més de negar les relacions amb un seguit d'empreses i entitats iranianes, moltes més que a Rússia, i les restriccions en el comerç internacional, la sortida de l'Iran del sistema bancari internacional SWIFT i la congelació dels seus fons a l'estranger van provocar la pràctica interrupció del flux financer. En els darrers anys, els Emirats Àrabs i els seus bancs i cases de canvi havien esdevingut la principal via per fer negocis amb l'Iran, un rol afavorit pels vora 200.000 iranians que resideixen a Dubai.

L'aixecament de les sancions internacionals ha estat un camí llarg i gradual, promogut pel canvi polític a l'Iran arran de les eleccions del juny del 2013. A finals d'aquell any es van ampliaren els límits d'exportació d'hidrocarburs des de l'Iran i el gener del 2014 la Unió Europa aprovava un reglament històric que aixecava diferents restriccions, sobretot les de caire financer. Des d'aleshores queden exemptes de permís administratiu els pagaments de fins a 400.000 euros amb l'Iran, mentre que en la pràctica també s'admeten les transaccions superiors si no afecten productes sensibles o entitats sancionades. La comunitat internacional ja compta amb la reincorporació de l'Iran al sistema SWIFT abans de finals del 2015.

El retorn iranià als fluxos comercials i financers mundials és una bona notícia per a les empreses catalanes, que hi trobaran una economia industrial i d'alta capacitat tècnica. El país demana maquinària, equipaments i components, però també béns de consum per atendre la seva creixent classe mitjana. Entitats com la patronal catalana Pimec ja s'estan preparant i preveuen viatges d'exploració enguany. Alhora, però, els europeus hem de seguir treballant per evitar que un altre país veí i gran mercat dels nostres productes i serveis, Rússia, no prengui ara el relleu de l'Iran.