Pels volts de l'1 de maig algunes notícies il·lustren canvis importants en el mercat de treball i el capital humà. Una delegació del land alemany de Baden-Württemberg repetia visita a Catalunya per a la contractació de tècnics joves per a la seva indústria. Per la seva part, una ciutat emergent del sud de Xina, Jieyang, presentava un fòrum adreçat a la captació de “talents europeus” per modernitzar i diversificar el seu teixit productiu.

Dos països de profunda tradició industrial i força poblats com són Xina i Alemanya afronten properament una greu manca de personal qualificat. Alemanya representa un 40% de l'exportació europea i la seva competitivitat sembla no tenir límit, més ara amb un euro afeblit. El país continua creant ocupació i necessita personal tècnic que no troba a casa. Amb una taxa de fertilitat al mínim, l'envelliment alemany serà més pronunciat que al sud del continent i durant els pròxims vint anys es jubilarà la generació del baby boom, que ja avui sembla insuficient per satisfer la demanda de tècnics. L'Associació Alemanya d'Enginyers creu que el país podria necessitar uns 50.000 enginyers per any, a més de graduats en formació professional, que també podrien venir de Catalunya.

A la Xina, el creixement econòmic desigual i l'envelliment accelerat plantegen nous reptes, sobretot a les regions de segon nivell. La política del fill únic engegada als anys vuitanta portarà el país a un màxim de població en edat de treballar cap al 2020, per començar el declivi demogràfic a partir del 2030. A més a més, molts tècnics qualificats xinesos prefereixen marxar fora abans de desplaçar-se a ciutats menys desenvolupades, tot i les creixents necessitats d'aquestes. En aquest marc, ciutats com Jieyang, que creix un 15% anual i no disposa ni tan sols d'universitat, vénen a Europa per cercar personal qualificat. El fòrum que aquesta ciutat celebra al mes de juny preveu comptar amb desenes de tècnics europeus, entre ells alguns dissenyadors i enginyers catalans, disposats a aplicar els seus coneixements a una indústria que necessita més valor afegit.

Sembla doncs que el capital humà serà un recurs escàs i valuós i la formació tornarà a esdevenir la millor inversió per als nostres fills.