A favor de les vacunes
És difícil afegir mé raonaments a favor de les vacunes dels que ja s'han esmentat en els darrers dies, i malgrat tot continuem tenint veus que les desacrediten amb l'argument que només són un negoci per a les companyies farmacèutiques. Amb aquest argument, segurament no hauríem de tornar als supermercats... En ocasions anteriors s'ha produït aquest rebuig al nostre país, fent servir criteris ideològics abans que científics. Per exemple, entre els anys 57 i 63 es va produir a Espanya una epidèmia de poliomelitis, una malaltia altament contagiosa que provoca paràlisi o la mort dels afectats. El règim franquista va optar per no vacunar la població, malgrat que hi havia vacunes disponibles des de 1955 i una constant demanda a favor del seu ús per part dels metges de la Escuela Nacional de Sanidad (avui Instituto Carlos III). Fins l'any 63 no es van iniciar les campanyes de vacunació i en pocs mesos la incidència de la malaltia es va reduir d'un 88%. Es calcula que si s'hagués iniciat la campanya sis anys abans s'haurien estalviat uns 10.000 casos de poliomielitis paralítica i unes 1.500 morts, la majoria infantils. Avui dia encara viuen a Espanya més de 200.000 afectats, que pateixen un agreujament de la seva condició, l'anomenat síndrome postpòlio. Si anem una mica més enrere, hauríem de recordar també l'epidèmia de grip de l'any 1918, considerada la major pandèmia de la història, que va causar entre 50 i 100 milions de morts a tot el món. Es va dir la grip espanyola, ja que com que Espanya no estava implicada en la gran guerra no va censurar la informació, tot i que també és cert que Espanya va ser-ne un dels països més afectats. L'any 18 no existia una vacuna que pogués prevenir aquesta situació, però el cas ens hauria de fer pensar en la recent polèmica sobre la possible vacuna de la grip A i valorar amb més cura els riscos de no invertir en salut pública. Algun dia hi haurà una vacuna per a la sida i alguns la refusaran amb l'argument que altres hi fan negoci, però no està de més recordar que els noms diftèria, poliomielitis, tètanus o tos ferina, avui gairebé oblidats, són els noms del terror. O de les grans victòries de la medicina moderna.