En escriure aquestes línies es consolidava a Grècia el segon episodi de la zona euro de restricció al capitals, més conegut col·loquialment com a corralito. Després de l'experiment xipriota, que passà inadvertit per a molts, el país hel·lè pren ara el relleu, tot esperant un agosarat referèndum que tot just s'estarà celebrant quan es publica aquest article.

Les darreres setmanes han escenificat un estira i arronsa sense precedents entre el gabinet grec i la Troika, que alguns han arribat a comparar amb la històrica resistència espartana a les Termòpiles contra l'avenç persa, plasmat a la cèlebre pel·lícula Tres-cents.

Els economistes saben que un tipus de canvi fix no es pot mantenir amb lliure circulació de capitals, elevat endeutament i conjuntures econòmiques divergents. Per tant, la restricció de la lliure circulació de diners és, de moment, la resposta més raonable i de manual a aquesta situació. Alhora, l'austeritat no sembla la solució més fàcil per a un país que continua en la recessió permanent, mentre els veïns europeus, inclosos els del Club Med, ja han superat la crisi. La història de les crisis monetàries ens recorda que no sempre les receptes ortodoxes són les d'èxit. A la crisi asiàtica del 1997-98, per exemple, Malàisia fou un dels països que no van seguir el dictat de l'aleshores totpoderós Fons Monetari Internacional (FMI). Un recent informe del Real Instituto Elcano sobre el S¡sud-est asiàtic, en el qual ha participat l'autor, ens ha recordat aquells anys de convulsions monetàries a la zona. En aquell moment, el president malai, Dr. Mahathir, eludí les instruccions dels organismes internacionals, que li recomanaven la màxima austeritat i apujar els tipus d'interès per mantenir el capital estranger i ofegar la despesa i l'endeutament domèstics. En canvi, el control de capitals fou la primera reacció del govern, seguida de la negociació del deute i àmplies reformes. La devaluació de la moneda afavorí les exportacions malaies, que el 1999 esdevingué el primer país de la zona a tornar a créixer.

És possible que una Grècia fora de l'euro repliqui l'èxit de la Malàisia de Mahathir, però el cop per a l'euro i Europa haurà estat fatal. Una Europa sense líders des de fa massa anys hauria de trobar una solució política que salvi el continent i la moneda única.