La filosofia Lean
Molt poques empreses la coneixen, i encara menys la practiquen. La filosofia Lean implica, de totes totes, una revolució. Perquè parteix de la base que qualsevol nou negoci, producte o servei comença enmig de la més gran de les incerteses. I, per tant, que no podem donar res per segur si no ho hem comprovat d'una manera fefaent.
La filosofia Lean es pot resumir així: crear-mesurar-aprendre. Primer de tot, cal crear la idea. Però com que els humans molt sovint creiem que les nostres idees són sensacionals només perquè les hem tingut, cal que estiguem segurs que la idea que hem generat realment interessa, mesurant els seus efectes sobre els consumidors, clients o usuaris. Després, a través del feedback que anem rebent a partir de prototips o de proves pilot, aprenem del procés i anem refinant la idea fins a convertir-la en un èxit, destí final de tota innovació que realment valgui la pena. Es tracta, per tant, d'aplicar el mètode científic a la innovació. Una bona idea? Cal demostrar que realment ho és amb mesos i mesos de treball. Fugir de les “idees vanitoses” i comprovar hipòtesis amb comptabilitat Lean i experiments constants.
No sembla fàcil, a primera vista. A vegades la innovació consisteix simplement a provar a cegues si una idea més o menys enginyosa funciona o no. Però fent-ho així podem perdre molts diners i, per tant, posar en perill l'estabilitat financera de la nostra empresa, sigui petita, mitjana o gran.
Un dels conceptes més interessants de la filosofia Lean és el concepte de “pivotar”. En un projecte d'innovació, pivotem quan ens adonem que la primera idea no funciona de la manera que havíem imaginat. Per exemple, en un principi Instagram estava plantejat com a sistema de localització, però els seus creadors van adonar-se del valor enorme que tenia la idea de compartir imatges. Instagram va acabar convertint-se, doncs, en una xarxa social per a l'intercanvi de fotografies.
Sense l'habilitat de pivotar podem menysprear idees que no funcionen tal com les havíem pensat però que, ben replantejades, poden tenir molt més èxit. Un cop més ens adonem de la importància extrema d'experimentar, provar i equivocar-se en la innovació. No hi ha èxit sense proves, assajos, errors i maldecaps. Cal oblidar la idea del “personatge creatiu” que, de cop i volta, sembla elevar-se per damunt dels altres i, en un moment d'epifania, és capaç de fer meravelles creatives. No. La innovació necessita modèstia, treball en equip, assaig i error i capacitat d'escolta, aprenentatge i comprensió.
Però un dels conceptes més interessants de la filosofia Lean és que, per tal de ser aplicada, cal desafiar alguns dels elements tradicionals de l'statu quo de les empreses: jerarquies, controls i burocràcia. En efecte, per tal que l'“efecte Lean” funcioni, cal donar poder als equips d'innovació i deixar que es moguin amb llibertat i rapidesa per l'entramat organitzatiu, sovint formulat de tal manera que és enemic irreconciliable de la innovació. Voleu saber com funciona tot plegat amb una mica més de detall? No us perdeu, doncs, el llibre avui recomanat, un dels millors textos d'innovació i emprenedoria que he llegit darrerament...