El PP català va anunciar diumenge que presentarà recurs d'empara davant el TC –potser amb el suport de C's i el PSC– contra la tramitació per part de la mesa del Parlament de la proposta de resolució presentada per Junts pel Sí i la CUP que marcaria l'inici del procés d'independència. No és la primera vegada que els populars intenten per la via judicial que no s'arribi a debatre una proposta política polèmica en cambra parlamentària, tot i que les anteriors en van sortir amb la cua entre cames, ja que no ho van poder impedir. És segurament per evitar aquesta petita derrota legal que el govern de Rajoy, a qui no fa gaire gràcia la iniciativa del seu líder al Parlament Xavier García Albiol, sí que s'ha curat en salut aquesta vegada i ha anunciat que no impugnarà res que no sigui el text ja aprovat.

El 7 de novembre del 2003, en ple debat sobre el pla Ibarretxe, el Consell de Ministres presidit per Aznar va acordar impugnar davant el Tribunal Constitucional tant la proposta de nou estatut polític d'Euskadi aprovada el 25 d'octubre pel govern basc, com l'acceptació a tràmit, per a la seva tramitació a la cambra, que va fer la mesa del Parlament basc el 4 de novembre. Segons el recurs de l'advocacia de l'Estat, tots dos acords suposaven un “atac deliberat al fonament últim i essencial de la Constitució, la sobirania del poble espanyol”, i suposaven un intent de “ruptura” de la carta magna. Per això, com ara, reclamava que no es tramitessin.

El TC va desestimar aquests arguments en una resolució emesa l'abril següent (interlocutòria 135/2004), ja amb nou govern socialista a Madrid (que va admetre que la impugnació havia estat “prematura”), raonant a grans trets que no es pot adduir inconstitucionalitat per tombar una iniciativa legislativa admesa a tràmit, que tot just té efectes en l'àmbit parlamentari i només adquireix rellevància més enllà si el procediment culmina amb l'aprovació d'un text legal. “El debat és absolutament lliure en el seu contingut, i també en les seves conclusions si aquestes es formalitzen en textos sense valor normatiu”, recorda el TC sobre la proposta aprovada pel govern basc. Sobre l'acord de la mesa específicament, a més, jutja que no és més que un “acte de qualificació i tramitació”, que no predetermina “de cap manera” l'esdevenir de la proposta. “No es tracta ara de constatar els vicis d'inconstitucionalitat”, conclou. Al final, la cambra basca va debatre i aprovar el text el 30 de desembre d'aquell any.

En tot cas, la història es va repetir mesos després, el 2 de novembre del 2005 –ahir va fer 10 anys– quan el PP estatal, ara a l'oposició, va presentar recurs d'empara contra la decisió de la mesa del Congrés de tramitar l'Estatut català com a reforma estatutària, i no com a reforma constitucional, que és el que ells consideraven que era. El llavors secretari del grup al Congrés, Jorge Fernández Díaz, justificava que no volien aturar el debat, sinó denunciar que es tractava d'un “frau de procediment”, ja que segons ells la decisió de la mesa suposava una violació del dret fonamental de representació política per part dels diputats. El registre del recurs, això sí, era purament simbòlic, ja que es produïa el mateix dia que s'iniciava la sessió plenària en què al Congrés hi compareixien els diputats Artur Mas, Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod Rovira, i s'acordava la presa en consideració de la reforma, que s'havia aprovat el 30 de setembre al Parlament de Catalunya.

En els mesos següents, la fiscalia general de l'Estat es va pronunciar a favor de rebutjar el recurs, i així ho va decidir el TC el març del 2006, amb un raonament similar al del 2004: no era aquell el moment d'analitzar si el text era efectivament una reforma constitucional encoberta o no, ja que encara no s'havia aprovat i estava tot just en tramitació parlamentària. Això sí, hi va haver cert debat intern, ja que va tenir set vots a favor –inclòs el de Pablo Pérez Tremps, magistrat que havia superat la recusació plantejada pel PP en el moment de presentar el recurs– contra cinc, que hi van objectar vots particulars. Finalment, la reforma estatutària va ser debatuda i aprovada a la cambra baixa el 30 de març del 2006.