Un dels principals reptes de qualsevol organització és tractar i retribuir adequadament les diferents parts interessades o stakeholders, és a dir, treballadors, directius, accionistes, proveïdors, clients, societat, etc. Això requereix conèixer bé les expectatives de cadascú i buscar un equilibri raonable.

La retribució variable hauria de premiar directius i empleats quan contribueixen a fer que l'empresa aconsegueixi els seus objectius. És una temàtica que s'ha debatut molt en les darreres dècades i, especialment, arran de la darrera crisi financera mundial, ja que moltes empreses en fallida varen evidenciar les incoherències dels bonus milionaris a directius que havien enfonsat les seves empreses.

Això posa de manifest dos tipus de desequilibris. En primer lloc, es tracta de sous estratosfèrics. Segons The Institute for Policy Studies and United for a Fair Economy, el 1976, la retribució mitjana dels executius de les grans empreses era de 36 cops la del treballador mitjà. El 1989, va passar a 71 cops i el 2007, a 275. Malauradament, sembla que alguns no han après les lliçons de la crisi. Els desequilibris continuen. De 2008 a 2015, s'han eixamplat les diferències ja que la retribució dels alts directius ha passat a 331 cops la dels treballadors.

En segon lloc, són retribucions que es reben fins i tot quan s'enfonsa l'empresa. Com a exemple podem recordar el cas de Richard S. Fuld, conseller delegat de Lehman Brothers, que entre 1993 i 2008 va cobrar més de cinc-cents milions de dòlars entre sou i bonus. El més escandalós és que una part important dels bonus va seguir cobrant-se després de la fallida. La sorpresa és que aquestes males pràctiques continuen vigents avui. A Espanya recentment s'han denunciat casos de directius que han enfonsat les seves empreses, sovint fent fraus, i a sobre han marxat amb indemnitzacions multimilionàries.

La recepta és molt senzilla. Cal reduir molt els desequilibris en les retribucions de directius i treballadors, i cal relacionar els bonus amb la bona gestió de l'empresa i la satisfacció dels clients a llarg termini. Malauradament, la cobdícia continua embogint massa organitzacions.