Aquesta setmana hem vist com la OMS ha declarat una altra emergència global a causa d'un virus de què la majoria de nosaltres no havíem sentit a parlar anteriorment. Tot i que la raó més manifesta d'aquesta declaració és la suposada relació que hi ha entre aquest virus i alguns casos de microcefàlia en nounats (quan les mares es contagien a l'inici de la gestació), i la síndrome de Guillain-Barré (una malaltia neurològica que pot arribar a ser inhabilitant, tot i que la majoria de pacients se'n recuperen al cap de pocs mesos) hi ha elements addicionals en la gestió de la OMS que són relativament preocupants: per una banda, la velocitat de propagació de la malaltia i, per altra, el gran desconeixement que en tenim.

Aquest desconeixement és el que ha fet que algun expert brasiler digui que avui en dia sabem tant del Zika com en sabíem de la sida fa trenta anys.

En aquest context, algunes veus perspicaces ja hi veuen la mà de la indústria farmacèutica: no tant en l'expansió de la malaltia (tot i que sempre hi ha defensors de les conspiracions globals), com en la velocitat en la generació de l'alarma, que recorda la gestió que es va fer de la suposada epidèmia de la Grip A. En aquest cas, però, és difícil implicar a la indústria farmacèutica en la trama: avui dia no existeix cap tractament ni cap vacuna en desenvolupament per al virus del Zika, per diverses raons, i és que segurament fins fa molt pocs mesos, a ningú no se li va acudir que aquest pogués ser un problema de salut pública. Igualment, es va trigar alguns anys a entendre el que suposava l'epidèmia de la sida, com fa 30 anys. De fet, seria desitjable que comencés la recerca d'una vacuna (i segurament així serà), tan aviat com es pugui, sobretot a fi i efecte de protegir la població en edat fèrtil. Sense ànims de crear una alarma excessiva, ens podríem trobar davant d'una situació sanitària complicada, tal com ho ha estat el cas de l'Ebola. Per tant, s'entén que amb la gestió de l'OMS es pretén coordinar esforços i informació i fer-ho a escala internacional. És difícil fer simplificacions que només n'assenyalin els sospitosos habituals quan encara hi ha tantes incerteses per resoldre.