Aquest any es compleix el 30è aniversari de dues catàstrofes tecnològiques: l'accident nuclear de Txernòbil i l'explosió del transbordador espacial Challenger. Tot i les grans diferències entre un i altre fet, hi ha diversos elements en comú: tots dos incidents es van donar en usos civils i no militars, posant de relleu que fins i tot en usos pacífics determinades utilitzacions de la tecnologia poden causar grans danys. En segon lloc, tots dos accidents eren del tot inesperats, malgrat tractar-se de projectes molt complexos amb grans qüestions de seguretat en els dos casos es va demostrar que les mesures eren insuficients i que el pensament que tot sortirà bé havia estat el més freqüent en la gestió dels projectes, impedint que els gestors poguessin preveure realment els riscos. I finalment, malgrat els ferms propòsits de fer millores en la seguretat dels sistemes, ambdós fets es van tornar a repetir (amb petites diferències) en menys de 30 anys: l'accident nuclear de Fukushima al 2011 i la catàstrofe del transbordador Columbia el 2003. La gran diferència és que en el cas dels transbordadors espacials les conseqüències afectaven un grup molt concret de persones, directament implicades en el projecte, mentre que els desastres nuclears afecten milers de persones, diverses generacions després de l'emergència. En conclusió, no hi ha ús tecnològic sense risc, des de la invenció de l'eina de sílex fins a les tecnologies de la comunicació, passant pels medicaments, tot el que hem inventat les persones pot fallar i es pot utilitzar per danyar altres persones. Tot i així, malgrat que sempre hi ha gent amb propostes de tornar enrere, la realitat és que fins ara i des de la prehistòria, el desenvolupament tecnològic de la nostra espècie no s'ha aturat mai, mentre que l'evolució del pensament filosòfic i social no ha seguit sempre el ritme. Al que hem d'aspirar, doncs, és a una gestió responsable de tots aquests riscos, i pot ser que les societats aprenguem a autolimitar l'ús de la tecnologia on els beneficis compensen els costos per a la majoria. I per això es necessita una ciutadania activa, informada i crítica, capaç de debatre en profunditat sobre els dilemes tecnològics: res més lluny de la tropa de consumidors abúlics en què molts voldrien convertir-nos.