“Catalunya es podria fer càrrec del 10% del deute de l'Estat”

Quan Cata­lu­nya sigui inde­pen­dent, el govern de la nova república neces­si­tarà men­su­al­ment entre 4.000 i 5.000 mili­ons d'euros. Ara l'agència només recapta direc­ta­ment 1.170 mili­ons en tot l'any. Hem de ser cons­ci­ents que el procés que farem és seriós. Això vol dir que hem de tenir ben pre­pa­ra­des les fonts de finançament. Un dels recur­sos que tenim més a l'abast són els impos­tos que paguen els cata­lans. Mun­tar un con­junt d'estruc­tu­res de recap­tació de tri­buts sig­ni­fica arti­cu­lar entre 4.000 i 5.000 per­so­nes en una o diver­ses orga­nit­za­ci­ons. Tot això s'ha de fer amb una gran base de dades com fan tots els països del món, per ser eficaços i poder llui­tar con­tra el frau.

Sovint ens que­dem amb la idea que cal mun­tar l'admi­nis­tració tri­butària, que recapta l'IRPF o l'impost de soci­e­tats, però també hi ha el sis­tema del cadas­tre, que és el que per­met saber el que val cada una de les pro­pi­e­tats immo­biliàries (impost de patri­moni, IBI, impost de trans­mis­si­ons patri­mo­ni­als, etcètera). També cal tenir una estruc­tura dua­nera, que recapta l'únic impost que va des­ti­nat bàsica­ment a la UE, i a això, avui a Cata­lu­nya, l'admi­nis­tració de l'Estat hi té des­ti­na­des 700 per­so­nes.

Desen­vo­lu­par tot això en un temps molt breu és molt com­plex. Des del mes de gener d'enguany hi estem tre­ba­llant a tota màquina. La clau és trans­for­mar una petita agència tri­butària autonòmica que havia exer­cit la mei­tat de les seves fun­ci­ons. Ara desen­vo­lu­pem allò que no hem fet en els dar­rers trenta anys.

Ara tenim 377 per­so­nes. El 2015 n'hi havia 325. La nos­tra pla­ni­fi­cació va molt vin­cu­lada al des­ple­ga­ment de les com­petències. Una pla­ni­fi­cació que ens porta que el juliol de l'any vinent l'ATC anirà incre­men­tant-se fins a les 800 o 820 per­so­nes.

Ara estem desen­vo­lu­pant un pla de 15 noves ofi­ci­nes que seran ope­ra­ti­ves el pro­per gener. El nos­tre objec­tiu és arri­bar al juliol del 2017 amb una estruc­tura que s'haurà trans­for­mat des de les 350 per­so­nes que teníem a prin­cipi d'any fins a les 820, i pas­sa­rem de qua­tre a una vin­tena d'ofi­ci­nes des­ple­ga­des arreu del país.

Van en funció de la població i de la divisió admi­nis­tra­tiva. Avui l'ATC està arti­cu­lada en funció de l'admi­nis­tració espa­nyola: qua­tre províncies, qua­tre ofi­ci­nes.

A par­tir de l'1 de setem­bre incor­po­ra­rem un reforç molt impor­tant de per­so­nal informàtic. Lla­vors ja tin­drem una estruc­tura de 20 informàtics. L'objec­tiu és que l'1 de gener del 2017 tin­guem un equip de 50 informàtics tre­ba­llant en el desen­vo­lu­pa­ment del pro­gra­mari neces­sari per ges­ti­o­nar tots els tri­buts.

No. Però és una base per afron­tar els rep­tes del futur.

Entre 4.000 i 5.000 per­so­nes, comp­tant el cadas­tre, les dua­nes i l'Agència Tri­butària.

Efec­ti­va­ment. El nucli dur l'estem mun­tant ara, així com la seva orga­nit­zació. Després vin­dria una nova fase, com es fa en tots els àmbits de l'admi­nis­tració de l'Estat, que seria la pos­si­bi­li­tat d'incor­po­rar els tre­ba­lla­dors que for­men part de l'agència esta­tal. Són cata­lans que tenen experiència.

Aquest setem­bre es dotarà de con­tin­gut la nova direcció gene­ral d'Estu­dis Fis­cals, que tindrà a Mont­ser­rat Peretó, pro­fes­sora de dret finan­cer i tri­bu­tari de la UAB com a titu­lar. Aquest ins­tru­ment ens ha de per­me­tre avançar cap a la cre­ació d'un model d'agència com­pe­ti­tiva.

És una estruc­tura d'estat vital. Per ges­ti­o­nar la Segu­re­tat Social cal un bon sis­tema d'infor­mació, un pro­gra­mari potent i una base de dades. En això ja hi estem tre­ba­llant.

Una de les tres lleis de la des­con­nexió és la que fa referència a la hisenda pròpia. Nosal­tres posem els experts i tot l'asses­so­ra­ment a dis­po­sició dels grups par­la­men­ta­ris. Hem imple­men­tat una estruc­tura ano­me­nada codi tri­bu­tari, que és un for­mat sem­blant al codi civil, que té per funció orga­nit­zar el paquet legis­la­tiu de l'àmbit tri­bu­tari que ha de donar la màxima segu­re­tat jurídica al con­tri­bu­ent. El codi s'arti­cula en qua­tre lleis i cada llei dis­posa de diver­sos lli­bres. La pri­mera llei ja es va lliu­rar al Par­la­ment el 29 de juliol pas­sat, una llei que el que fa és arti­cu­lar el fun­ci­o­na­ment de les admi­nis­tra­ci­ons tri­butàries que són com­pa­ti­bles amb el marc actual vigent. En les altres també s'hi tre­ba­lla.

És un esce­nari que no es pre­veu. Hau­ria de pas­sar alguna cosa molt grossa que obligués l'altra part a nego­ciar. De totes mane­res, hem de tenir l'estruc­tura pre­pa­rada per afron­tar la recap­tació d'impos­tos, de tri­buts, inde­pen­dent­ment del que passi a Madrid. Tot i així, des del govern català insis­ti­rem en el marc del diàleg i l'entesa fins al final.

Qual­se­vol estat s'ha d'auto­fi­nançar. I Cata­lu­nya, si és inde­pen­dent, no es podrà finançar a través del FLA. Els estats tenen a la seva dis­po­sició totes les eines de finançament. La Cata­lu­nya autonòmica no. Quan arribi el moment hau­rem d'uti­lit­zar de manera paral·lela diver­sos meca­nis­mes d'obtenció de recur­sos. La recap­tació de tri­buts és el més fia­ble. També és veri­tat que quan siguem estat ens can­viarà el ràting de cop. Perquè inde­pendència vol dir també inde­pendència finan­cera. Lla­vors es podrà anar als mer­cats inter­na­ci­o­nals com fan tots els estats del món.

Segons els ante­ce­dents dels acords de Day­ton de repar­tició de l'antiga Iugoslàvia, el cri­teri és la inversió real en el ter­ri­tori. En aquell cas es va fer segons la tipo­lo­gia de cada actiu i pas­siu. Els actius que l'Estat té a Cata­lu­nya són el reflex de la inversió que Espa­nya ha estat fent al llarg de les dècades. Al final les inver­si­ons s'aca­ben tra­duint en aspec­tes con­crets. Els actius que l'Estat té a Cata­lu­nya són el 10% del total. Per tant, ens cor­res­pon­dria un 10% del pas­siu. Això em sem­bla­ria just no com a punt de par­tida, sinó com a arri­bada. Aquí cal­dria sumar-hi els més de 60.000 mili­ons de deute que ara té la Gene­ra­li­tat.

Serà un repte difícil. Però ho tin­drem tot a punt mal­grat la com­ple­xi­tat.

És fona­men­tal superar-la. Però és vital també que hi hagi nous pres­su­pos­tos.