Apple i el debat fiscal europeu

A final d'agost ens vam assa­ben­tar de la sanció milionària que la Comissió Euro­pea va impo­sar con­tra Apple i Irlanda per haver pac­tat unes deter­mi­na­des aju­des fis­cals. Sens dubte, es tracta d'una sanció històrica per dues raons: en pri­mer lloc, per la seva quan­tia -13.000 mili­ons d'euros!- i la reper­cussió mediàtica; i en segon lloc, perquè posa damunt la taula el debat fis­cal, clau per l'existència d'un pro­jecte sòlid en la UE.

La situ­ació és rela­ti­va­ment fàcil d'enten­dre: Apple, una com­pa­nyia ame­ri­cana que aporta a Irlanda més de sis mil llocs de tre­ball -a més de l'ocu­pació indi­recta- i que ha fixat en aquest país la seu dels seus nego­cis a Europa, va pac­tar amb Hisenda -tax ruling- per tal de reduir la seva fac­tura fis­cal. Cal dir que els tax rulings no són il·legals; es tracta d'un meca­nisme mit­jançant el qual un con­tri­bu­ent demana que l'admi­nis­tració li doni una res­posta for­mal i per escrit de com s'ha d'inter­pre­tar la legis­lació tri­butària en el seu cas con­cret, per tenir una res­posta vin­cu­lant amb relació a Hisenda. El pro­blema, com asse­nyala la Comissió, és quan aquest meca­nisme deixa de bus­car la segu­re­tat jurídica per al con­tri­bu­ent i esdevé un ator­ga­ment dis­cre­ci­o­nal de bene­fi­cis fis­cals a com­pa­nyies con­cre­tes per part de l'Estat, cosa que cons­ti­tu­eix el que en ter­mes jurídics es coneix com “aju­des d'estat”, taxa­ti­va­ment pro­hi­bi­des per la nor­ma­tiva euro­pea.

Més enllà del cas par­ti­cu­lar d'Apple, la notícia reo­bre el debat fis­cal euro­peu atès que la Comissió ha estat mirant cap a una altra banda. Per què es per­met que el tipus gene­ral de l'impost sobre soci­e­tats irlandès sigui del 12,5% quan el tipus mitjà a la resta de la UE és d'un 25%? No és un des­a­van­tatge com­pe­ti­tiu de pri­mer ordre perquè implica des­lo­ca­lit­za­ci­ons per motius fis­cals, pèrdua de recap­tació i llocs de tre­ball, per exem­ple?

En ple Bre­xit, i amb el risc d'altres avi­sos de sor­tida, seria desit­ja­ble que la UE fixés d'una vegada les línies de l'har­mo­nit­zació fis­cal, que és el camí per cons­truir una UE més igua­litària. Para­do­xes, pot­ser també és Apple qui ha pro­vo­cat que la UE faci un plan­te­ja­ment rup­tu­rista i que innovi en el seu plan­te­ja­ment fis­cal que ja està obso­let.