Opinió

Regions i ciutats en l'Economia mundial

Ha pas­sat a la història l'etapa en què els estats nació eren els únics pro­ta­go­nis­tes de l'acti­vi­tat inter­na­ci­o­nal. Avui dia hi ha una diver­si­tat d'actors inter­na­ci­o­nals que com­ple­ten o fins i tot subs­ti­tu­ei­xen el que fan els estats.

Això ho veiem cada dia: l'opo­sició de cer­tes ONG ja ha acon­se­guit que la Unió Euro­pea i els Estats Units hagin hagut d'ajor­nar fins a després del duel elec­to­ral entre Trump i Clin­ton les nego­ci­a­ci­ons per l'Asso­ci­ació Transatlàntica pel Comerç i les Inver­si­ons (més cone­gut com el TTIP per les seves sigles en anglès), algu­nes ONG huma­nitàries estan con­di­ci­o­nant for­ta­ment l'acti­tud dels governs res­pecte a l'aco­llida de refu­gi­ats o d'immi­grants, grups orga­nit­zats de con­su­mi­dors poden deter­mi­nar la sepa­ració del mer­cat de pro­duc­tes de tota mena, etcètera.

En aquest con­text, del 17 al 20 d'octu­bre se cele­brarà a Quito la ter­cera edició de la Con­ferència de les Naci­ons Uni­des sobre Habi­tatge i Desen­vo­lu­pa­ment Urbà Sos­te­ni­ble, la ter­cera edició de Habi­tat, després de les dues ante­ri­ors cele­bra­des res­pec­ti­va­ment a Van­cou­ver el 1976 i a Istan­bul el 1996.

L'Habi­tat, dins la família de les Naci­ons Uni­des és, per cert, coman­dada pel que va ser alcalde de Bar­ce­lona Joan Clos, que en aquesta capa­ci­tat és secre­tari adjunt de l'ONU. Amb aquesta nova con­ferència Habi­tat es con­firma un cop més la importància que les ciu­tats adqui­rei­xen en el con­text d'una eco­no­mia mun­dial en què l'agri­cul­tura i la indústria per­den pes i en què els ser­veis, que es pres­ten sobre­tot a les ciu­tats, són cada cop més impor­tants per la cre­ació de llocs de tre­ball, la gene­ració de noves tec­no­lo­gies i l'extensió de l'edu­cació a través dels sis­te­mes uni­ver­si­ta­ris.

Pro­ble­mes de les ciu­tats.

En aquest cas, la ter­cera edició d'Habi­tat serà pre­ce­dida per la Set­mana Euro­pea de Regi­ons i Ciu­tats, del 10 al 13 d'octu­bre, en què un cop més, els pro­ble­mes que afec­ten les ciu­tats es posa­ran sobre la taula. Recor­dem que a la segona Assem­blea Mun­dial d'Auto­ri­tats Locals i de Governs Regi­o­nals, que va tenir lloc a Istan­bul al maig pas­sat, l'alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, va apro­fi­tar per cri­ti­car els governs per la seva escassa sen­si­bi­li­tat res­pecte a l'aco­llida als refu­gi­ats de Síria, Líbia i d'altres pro­cedències per més que aquesta qüestió no fos el tema cen­tral en la con­ferència.

La ter­cera Habi­tat rebrà, com passa sem­pre a les grans con­ferències inter­na­ci­o­nals, milers de dele­gats en repre­sen­tació de governs, par­la­ments, ciu­tats, regi­ons, soci­e­tat civil, pobles indígenes i acadèmics i apro­varà els 162 punts de la Nova Agenda Urbana, en què es donen mol­tes reco­ma­na­ci­ons per fer efec­tiu el punt 11 dels objec­tius de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble pel 2030 apro­vats per l'Assem­blea Gene­ral de les Naci­ons Uni­des al setem­bre del 2016 i que han estat objecte de debat i de pre­pa­ració en una sèrie de con­ferències pre­pa­ratòries de la reunió de Quito, que van cul­mi­nar en la reunió cele­brada a Sura­baya, a Indonèsia, al mes d'agost.

Les ciu­tats tenen una dinàmica de crei­xe­ment pròpia i dife­ren­ci­ada. Les ciu­tats euro­pees van per­dent pes en el rànquing mun­dial de ciu­tats més grans del món que lide­ren Can­ton, Tòquio, Xan­gai, Jakarta, Delhi, el Caire, Lagos, São Paulo i Karachi. Les pri­me­res ciu­tats del “món occi­den­tal” són Nova York, Mos­cou, Istan­bul, Lon­dres i París, però Nova York ja no és més que la quin­zena ciu­tat mun­dial, Lon­dres la vint-i-qua­trena, i París la vint-i-novena.

A certs països en desen­vo­lu­pa­ment el crei­xe­ment de les megalòpolis serà espec­ta­cu­lar en els pro­pers decen­nis, i és natu­ral que les Naci­ons Uni­des s'ocu­pin dels pro­ble­mes ja exis­tents i que, sens dubte, s'agreu­ja­ran si no es posa remei a qüesti­ons com la pobresa, les desi­gual­tats entre rics i pobres, el bar­ra­quisme i la degra­dació medi­am­bi­en­tal que estem veient a algu­nes ciu­tats xine­ses molt con­ta­mi­na­des, o que hem vist aques­tes set­ma­nes pas­sa­des a Rio de Janeiro, on s'han cele­brat els Jocs Olímpics del 2016.

Ara que a casa nos­tra i al països desen­vo­lu­pats del nord par­lem tant de les ciu­tats intel·ligents i que dis­cu­tim per algu­nes qüesti­ons locals menors, val­dria la pena que ens adonéssim que els pro­ble­mes de les grans conur­ba­ci­ons als països del sud són pro­ble­mes molt impor­tants que, si no aju­dem a arre­glar, poden deses­ta­bi­lit­zar l'eco­no­mia i la soci­e­tat d'aquells països i ja comen­cem a veure per experiència que si aquells països es deses­ta­bi­lit­zen el flux des­con­tro­lat d'immi­grants cap a Europa arri­barà a uns nivells encara més durs que els que avui estem, ja, regis­trant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.