Regions i ciutats en l'Economia mundial
Ha passat a la història l'etapa en què els estats nació eren els únics protagonistes de l'activitat internacional. Avui dia hi ha una diversitat d'actors internacionals que completen o fins i tot substitueixen el que fan els estats.
Això ho veiem cada dia: l'oposició de certes ONG ja ha aconseguit que la Unió Europea i els Estats Units hagin hagut d'ajornar fins a després del duel electoral entre Trump i Clinton les negociacions per l'Associació Transatlàntica pel Comerç i les Inversions (més conegut com el TTIP per les seves sigles en anglès), algunes ONG humanitàries estan condicionant fortament l'actitud dels governs respecte a l'acollida de refugiats o d'immigrants, grups organitzats de consumidors poden determinar la separació del mercat de productes de tota mena, etcètera.
En aquest context, del 17 al 20 d'octubre se celebrarà a Quito la tercera edició de la Conferència de les Nacions Unides sobre Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible, la tercera edició de Habitat, després de les dues anteriors celebrades respectivament a Vancouver el 1976 i a Istanbul el 1996.
L'Habitat, dins la família de les Nacions Unides és, per cert, comandada pel que va ser alcalde de Barcelona Joan Clos, que en aquesta capacitat és secretari adjunt de l'ONU. Amb aquesta nova conferència Habitat es confirma un cop més la importància que les ciutats adquireixen en el context d'una economia mundial en què l'agricultura i la indústria perden pes i en què els serveis, que es presten sobretot a les ciutats, són cada cop més importants per la creació de llocs de treball, la generació de noves tecnologies i l'extensió de l'educació a través dels sistemes universitaris.
Problemes de les ciutats.
La tercera Habitat rebrà, com passa sempre a les grans conferències internacionals, milers de delegats en representació de governs, parlaments, ciutats, regions, societat civil, pobles indígenes i acadèmics i aprovarà els 162 punts de la Nova Agenda Urbana, en què es donen moltes recomanacions per fer efectiu el punt 11 dels objectius de desenvolupament sostenible pel 2030 aprovats per l'Assemblea General de les Nacions Unides al setembre del 2016 i que han estat objecte de debat i de preparació en una sèrie de conferències preparatòries de la reunió de Quito, que van culminar en la reunió celebrada a Surabaya, a Indonèsia, al mes d'agost.
Les ciutats tenen una dinàmica de creixement pròpia i diferenciada. Les ciutats europees van perdent pes en el rànquing mundial de ciutats més grans del món que lideren Canton, Tòquio, Xangai, Jakarta, Delhi, el Caire, Lagos, São Paulo i Karachi. Les primeres ciutats del “món occidental” són Nova York, Moscou, Istanbul, Londres i París, però Nova York ja no és més que la quinzena ciutat mundial, Londres la vint-i-quatrena, i París la vint-i-novena.
A certs països en desenvolupament el creixement de les megalòpolis serà espectacular en els propers decennis, i és natural que les Nacions Unides s'ocupin dels problemes ja existents i que, sens dubte, s'agreujaran si no es posa remei a qüestions com la pobresa, les desigualtats entre rics i pobres, el barraquisme i la degradació mediambiental que estem veient a algunes ciutats xineses molt contaminades, o que hem vist aquestes setmanes passades a Rio de Janeiro, on s'han celebrat els Jocs Olímpics del 2016.
Ara que a casa nostra i al països desenvolupats del nord parlem tant de les ciutats intel·ligents i que discutim per algunes qüestions locals menors, valdria la pena que ens adonéssim que els problemes de les grans conurbacions als països del sud són problemes molt importants que, si no ajudem a arreglar, poden desestabilitzar l'economia i la societat d'aquells països i ja comencem a veure per experiència que si aquells països es desestabilitzen el flux descontrolat d'immigrants cap a Europa arribarà a uns nivells encara més durs que els que avui estem, ja, registrant.
