Nobels i no tan Nobels

S'acaba d'anun­ciar aquesta set­mana quins són els pre­mis Nobel d'enguany: el de medi­cina, per als meca­nis­mes d'autofàgia cel·lulars; el de química, per al dis­seny i síntesi de màqui­nes mole­cu­lars; i el de física, per als estu­dis sobre la matèria exòtica (tant, que segu­ra­ment només l'ente­nen un reduïdíssim grup d'experts igual­ment exòtics). També aquesta set­mana s'han anun­ciat els Ig Nobel, ator­gats per la revista Annals of Impro­ba­ble Rese­arch pe reconèixer des­co­bri­ments que “pri­mer ens fan riure, però després ens fan pen­sar”. Aquest any, per exem­ple, l'Ig Nobel de medi­cina s'ha ator­gat a un grup d'inves­ti­ga­dors ale­manys, diri­gits pel Dr. Andreas Spren­ger, per l'arti­cle publi­cat en una pres­ti­gi­osa revista científica titu­lat: Itch Relief by Mir­ror Scratc­hing. A Psyc­hophy­si­cal Study, que con­clou que si es té picor al cos­tat esquerre del cos, es pot resol­dre mirant-se en un mirall i ras­cant el cos­tat dret (i vice­versa). L'Ig Nobel de química, per altra banda, ha estat ator­gat a Volkswa­gen, per “solu­ci­o­nar el pro­blema de les emis­si­ons de pol·lució exces­si­ves en els automòbils en reduir automàtica­ment i per sis­te­mes elec­tro­mecànics les emis­si­ons en el moment en què els vehi­cles són ava­lu­ats”. No cal dir que aquests pre­mis són força més diver­tits que els ante­ri­ors i, efec­ti­va­ment, ens fan pen­sar. Per­so­nal­ment, de les mol­tes idees que se m'acu­dei­xen a par­tir d'aquests pre­mis hi ha la neces­si­tat de reforçar les huma­ni­tats en el nos­tre prou esca­nyat sis­tema d'ense­nya­ment (des de primària fins a la uni­ver­si­tat). És evi­dent que les ciències expe­ri­men­tals i la tec­no­lo­gia són impor­tants, però no sem­pre s'ocu­pen de temes que també ho siguin. El mètode científic és una apro­xi­mació impres­cin­di­ble al conei­xe­ment del nos­tre entorn, però es pot ocu­par d'acti­vi­tats irre­lle­vants o direc­ta­ment contràries a l'interès social. Neces­si­tem estu­di­ants que domi­nin el rigor del mètode científic i l'apli­cació tec­nològica, però que tin­guin el sen­tit crític de com i quan els han d'apli­car, perquè si no ens podem tro­bar esclaus de l'eina: per al qui té un mar­tell, tot sem­blen claus... Per tant, no hauríem d'obli­dar la lite­ra­tura, la història ni la filo­so­fia, si no volem al final picar-nos els dits.