S'acaba d'anunciar aquesta setmana quins són els premis Nobel d'enguany: el de medicina, per als mecanismes d'autofàgia cel·lulars; el de química, per al disseny i síntesi de màquines moleculars; i el de física, per als estudis sobre la matèria exòtica (tant, que segurament només l'entenen un reduïdíssim grup d'experts igualment exòtics). També aquesta setmana s'han anunciat els Ig Nobel, atorgats per la revista Annals of Improbable Research pe reconèixer descobriments que “primer ens fan riure, però després ens fan pensar”. Aquest any, per exemple, l'Ig Nobel de medicina s'ha atorgat a un grup d'investigadors alemanys, dirigits pel Dr. Andreas Sprenger, per l'article publicat en una prestigiosa revista científica titulat: Itch Relief by Mirror Scratching. A Psychophysical Study, que conclou que si es té picor al costat esquerre del cos, es pot resoldre mirant-se en un mirall i rascant el costat dret (i viceversa). L'Ig Nobel de química, per altra banda, ha estat atorgat a Volkswagen, per “solucionar el problema de les emissions de pol·lució excessives en els automòbils en reduir automàticament i per sistemes electromecànics les emissions en el moment en què els vehicles són avaluats”. No cal dir que aquests premis són força més divertits que els anteriors i, efectivament, ens fan pensar. Personalment, de les moltes idees que se m'acudeixen a partir d'aquests premis hi ha la necessitat de reforçar les humanitats en el nostre prou escanyat sistema d'ensenyament (des de primària fins a la universitat). És evident que les ciències experimentals i la tecnologia són importants, però no sempre s'ocupen de temes que també ho siguin. El mètode científic és una aproximació imprescindible al coneixement del nostre entorn, però es pot ocupar d'activitats irrellevants o directament contràries a l'interès social. Necessitem estudiants que dominin el rigor del mètode científic i l'aplicació tecnològica, però que tinguin el sentit crític de com i quan els han d'aplicar, perquè si no ens podem trobar esclaus de l'eina: per al qui té un martell, tot semblen claus... Per tant, no hauríem d'oblidar la literatura, la història ni la filosofia, si no volem al final picar-nos els dits.