El CETA i els pactes europeus
El diumenge 30 d'octubre la Unió Europea i el Canadà han signat a Brussel·les, finalment, l'Acord Econòmic i Comercial Global entre les dues parts (més conegut per la seva sigla en anglès CETA: Comprehensive Economic and Trade Agreement). Això no vol dir que l'acord entri en vigor immediatament, perquè encara falta tot un procés de ratificacions del Parlament europeu, el Parlament canadenc i parlaments nacionals i regionals de la UE que no serà fàcil, com ha quedat demostrat per la dificultat final abans de la signatura que s'ha produït pel bloqueig del Parlament de Valònia un cop es van superar els bloquejos de Bulgària i Romania.
Fer arribar les negociacions a aquest estadi de signatura ha sigut complicat. Les negociacions s'han prolongat d'ençà que es va decidir iniciar-les a la cimera UE-Canadà de 2008 que va donar lloc que les negociacions comencessin formalment el 6 de maig de 2009.
Malgrat els problemes que encara cal solucionar, la signatura de l'acord Canadà-UE representa una bona notícia per al comerç mundial en un moment en què hi ha gent que pensa que si tornéssim al proteccionisme se solucionarien alguns dels problemes de la globalització, sense tenir en compte que no és a causa del lliure comerç que es produeixen els problemes de l'economia mundial sinó per un conjunt de causes molt diverses. El que sí és cert és que el comerç internacional està creixent a un ritme inferior al del producte mundial brut i a això no hi estàvem acostumats perquè ja feia anys que la relació era precisament la inversa. El fet que la Ronda de Doha de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) -que va començar al 2001- no culmini és en part responsable d'aquesta situació per molt que el secretariat de l'OMC hagi llançat des de març del 2013 la negociació de l'Acord sobre Serveis (TISA segons la sigla en anglès del Trade in Services Agreement) amb participació de 23 dels 164 membres de l'OMC per tal d'animar el sistema multilateral.
En aquest context el CETA és un de la vintena d'acords que la UE està en aquests moments negociant amb diferents països del món, però l'acord amb Canadà té una especial significació pel nombre de temes que cobreix: 13 capítols amb un total de 1.598 pàgines, i perquè és molt semblant al controvertir acord d'Associació Transatlàntica sobre Comerç i Inversions (TTIP) que tanta polèmica està suscitant i que de moment no avança en espera de veure qui serà d'inquilí de la Casa Blanca després de les eleccions nord-americanes del 8 de novembre: reduccions i supressions d'aranzels de duanes, harmonització de normes tècniques i sanitàries entre Canada i els països de la UE i cooperació regulatòria, creació d'un mecanisme d'arbitratge per les diferències sobre inversions, etcètera. La UE no acceptarà aliments genèticament modificats ni ha acceptat reduir els estàndards sanitaris o climàtics.
Manca de transparència.
La comissària europea encarregada de les qüestions comercials nega que aquests temors tinguin fonament i afirma que les empreses europees petites i mitjanes són les que més es beneficiaran del CETA o, arribat el moment, del TTIP, perquè amb la facilitació del comerç i l'estandardització, les empreses que no tenen personal per conèixer les normes diferents a una i altra banda de l'Atlàntic podran comercialitzar sense traves.
Dit això, a la Unió li esperen moments de negociacions complicades tenint en compte que avui dia les negociacions comercials ja no poden ser només comercials -cosa que les faria purament comunitàries i fàcils de negociar i ratificar- sinó mixtes, la qual cosa exigeix que els parlaments dels 28 i d'alguna regió amb competències en la matèria hagin de donar la seva ratificació, la qual cosa no és sempre fàcil d'aconseguir. I si això és així en terrenys de mers acords comercials només ampliats a altres terrenys connexos, pensem que difícil resultarà la negociació del Brexit quan els britànics presentin l'article 50 per fer efectiva la decisió de sortida de la UE que van votar en el referèndum estúpidament convocat per Cameron el 23 de juny.
Ara que veuen les dificultats de negociar la sortida de la UE, els britànics comencen a penedir-se d'haver-se llançat a un exercici de sortida poc meditat que a la pràctica es veu que resultarà molt complicat i d'incert resultat.
