Opinió

Innovar fa mandra

Ens trobem davant d'una paradoxa: les empreses es veuen forçades a innovar per ser més competitives, però saben que innovar és lent, un pèl arriscat i necessita gent transgressora i valenta. És un problema difícil de resoldre...

Molt sovint, quan faig clas­ses d'inno­vació a empre­ses o als par­ti­ci­pants als pro­gra­mes d'EADA, m'adono que la gent pensa que inno­var és molt com­pli­cat. De fet, noto que els fa una mica de man­dra. O molta.

Quan, per exem­ple, comento que un pro­jecte de Design Thinking pot arri­bar a pro­lon­gar-se durant mesos i mesos, veig ros­tres d'esglai. Molta gent –no tot­hom- no està dis­po­sada a dedi­car tant de temps a la inno­vació. Pot­ser pen­sen que tenint una idea i por­tant-la a la pràctica com més ràpida­ment millor ja n'hi ha prou.

Len­ti­tud.

La veri­tat és que la bona inno­vació és lenta. Perquè, com he dit algu­nes vega­des, no sor­geix tant de les idees cre­a­ti­ves sinó de la detecció de neces­si­tats. La idea, per anar bé, ha d'anar adreçada a aquesta neces­si­tat des­co­berta o posada de mani­fest. Tot­hom sap que el con­cepte de Nes­presso va tri­gar gai­rebé tres dècades a cris­tal·lit­zar defi­ni­ti­va­ment. Hi havia la neces­si­tat que a casa hom pogués fer un bon cafè exprés però no s'aca­bava de tro­bar la tec­no­lo­gia que aportés una solució satis­factòria.

Els famosíssims Post-it de 3M també van néixer len­ta­ment. Algú va des­co­brir per error l'adhe­siu poc adhe­rent però no va ser fins al cap de sis anys que les notes de colors van poder-se comer­ci­a­lit­zar amb èxit. Només la cul­tura inno­va­dora de 3M va faci­li­tar que en comp­tes de des­truir el pro­jecte al pri­mer moment hi hagués la paciència necessària per anar bus­cant la sor­tida defi­ni­tiva al que final­ment seria un dels pro­duc­tes més venuts de tots els temps de la mítica empresa de Min­ne­sota.

Ens tro­bem, doncs, davant d'una para­doxa: les empre­ses es veuen forçades a inno­var per ser més com­pe­ti­ti­ves, però saben que inno­var és lent, un pèl arris­cat i neces­sita gent trans­gres­sora i valenta. És un pro­blema difícil de resol­dre, i més si tenim en compte que, en deter­mi­nats sec­tors, la inno­vació reque­reix a més a més impor­tants inver­si­ons.

Una pos­si­ble solució és actuar amb calma. Començar inno­vant en peti­tes dosis, apren­dre el procés i sis­te­ma­tit­zar-lo i, al cap d'un temps, atre­vir-se amb pro­jec­tes més ambi­ci­o­sos. No acos­tuma a ser bona idea inno­var a la des­es­pe­rada. Les pos­si­bi­li­tats d'esta­ve­llar-se i fra­cas­sar són molt grans.

Ima­gi­nem, per exem­ple, que volem inno­var un con­ces­si­o­nari d'automòbils. No és una tasca fàcil. Si volem apro­fi­tar les dar­re­res tec­no­lo­gies, pot­ser pen­sa­rem a subs­ti­tuir els cot­xes reals per holo­gra­mes o alguna cosa per l'estil. Però cal estar molt segurs del que fem. Una equi­vo­cació greu pot impli­car la fi del negoci. No hi ha solu­ci­ons màgiques, però saber empa­tit­zar amb el cli­ent o usu­ari, desen­vo­lu­par idees cre­a­ti­ves que donin solució a les seves neces­si­tats i pro­to­ti­par-les de forma interac­tiva per tal de poder rebre fee­ed­back cons­tant ens pot per­me­tre moni­to­rit­zar en tot moment el procés i mini­mit­zar així els ris­cos.

La inno­vació és una aven­tura, en efecte, però cal anar ben equi­pats. Pot­ser podríem dir que la inno­vació és aven­tu­rar-se de forma pla­ni­fi­cada. Sem­bla una con­tra­dicció, però ja se sap que la vida n'està plena, de con­tra­dic­ci­ons...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.