Barcelona ‘tech': Del projecte a la seducció global
La ciutat se situa amb força en el mapa global d'urbs tecnològiques amb més atractiu fruit d'una estratègia premeditada conjunta. Una forta aposta per la nova economia basada en les tecnologies aporta la diferència i el valor afegit
La marca Barcelona es troba en el seu moment més dolç. Coneguda internacionalment com a destí turístic, la ciutat també comença a ser molt valorada per la recerca, la innovació, la tecnologia i l'emprenedoria. L'atracció que irradia la capital de Catalunya s'estén pel territori i impulsa l'economia amb una rapidesa que fa uns anys, immersos en la crisi econòmica, resultava quimèrica. Però l'atracció actual de Barcelona, i per extensió del país, és el fruit d'una estratègia estudiada i, sobretot, abraçada pel conjunt de les forces polítiques i socials. “La idea de l'economia creativa a les ciutats prové del 2009-2010. Era una política a llarg termini, que va donar impuls, per exemple, al barri 22@. Després, la crisi va fer caure els preus de lloguer de les oficines i dels espais industrials i va sorgir el coworking. L'altre moment clau per a la ciutat va ser l'arribada del Mobile World Congress. Tot plegat respon a una estratègia de ciutat a llarg termini”, explica Marc Pradel, del grup de recerca Crit (Creativitat, Innovació i Transformació Urbana).
Des de l'ideari d'impulsar les ciutats –liderat per Pasqual Maragall– o el país –projecte defensat per Jordi Pujol–, l'objectiu final no era altre que situar l'economia catalana entre les primeres del món a través del desenvolupament de la tecnologia i les relacions internacionals. Obrir nous mercats, màxima eficiència i productivitat empresarial i una nova indústria com a suport de la també nova economia global havien de portar el país al seu millor nivell d'excel·lència. Els resultats es comencen a percebre.
Atractiu.
El clima, la ubicació, les infraestructures, la qualitat de vida i un ampli ecosistema industrial, tecnològic i acadèmic situen Barcelona entre les ciutats més atractives del moment. “Té les característiques ideals per esdevenir una ciutat d'innovació”, afirmava fa unes setmanes Raúl Rojas, professor de la Universitat de Berlín i expert en robòtica, que va assistir com a convidat a la II Nit de la Robòtica, organitzada per l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya.
“Londres, Berlín i Hamburg, juntament amb Barcelona, s'han definit a Europa com a hubs d'innovació. La capital catalana té l'avantatge de tenir la indústria al seu voltant i molt bones connexions entre aquesta i les universitats. Hi ha efervescència respecte a les start-up, les smart cities i les noves tecnologies. I això passa perquè existeix cohesió no només amb la indústria del segle XX sinó també amb la del segle XXI”, deia Rojas, alertant que “se l'ha d'ajudar”.
L'atracció de Barcelona també es fa sentir entre les empreses estrangeres que decideixen obrir seu a la ciutat. “Nosaltres vam triar Barcelona per establir la nostra seu a Europa perquè és molt bon lloc per desenvolupar el negoci. Tens bons preus per a oficines i hi ha molt bons desenvolupadors”, comenta Anna Baidachnaya, cap per a Europa d'Appodeal, empresa nord-americana que monitoritza la publicitat per a aplicacions mòbils, present al Barcelona Games World, el congrés de videojocs celebrat a la ciutat l'octubre passat. També Manfred Karrer, programador informàtic austríac, va triar Barcelona fa tres anys i mig per desenvolupar el seu projecte, únic al món: Bitsquare, una aplicació per transferir bitcoins de manera descentralitzada. “M'agraden les qualitats de la ciutat. Hi estic a gust”, diu.
Des del govern català, s'ha treballat intensament per arribar al bon moment en el qual es troba ara Barcelona i la seva àrea metropolitana. “El 1999 es va aprovar el primer pla d'innovació i en els últims deu anys s'ha reforçat aquest camp, perquè el govern entén que és allò que ens diferencia i ens aporta valor afegit”, afirma Núria Betriu, directora general d'Indústria i consellera delegada d'Acció –agència per a la competitivitat de l'empresa–, i destaca que des del govern es continua impulsant la recerca, la innovació i la indústria.
Entre les últimes actuacions del govern hi ha la iniciativa Innova Global –cofinançament de projectes empresarials a través d'Avançsa (entitat impulsora de nous negocis amb un alt valor afegit), dotat amb 25 milions d'euros i dirigida a projectes empresarials amb fort component innovador o d'internacionalització i desenvolupats en un dels set àmbits de l'estratègia RIS3CAT (de base industrial). En aquesta línia, la Generalitat també va anunciar a l'octubre l'ajut directe per a pimes que comencin a innovar amb els Cupons a la Innovació, aportant fins a 300.000 euros.
“El centres tecnològics, ara representats a Eurecat, són una altra aposta per impulsar la innovació, abans molt atomitzada”, explica Betriu, que apunta que “el que cal és massa crítica per poder ser líders al sud d'Europa, ser competitius i atreure inversions”. Per la directora general d'Indústria, “és fàcil captar talent quan comptes amb bones universitats i centres de negoci”, afirma. En aquest sentit, Betriu destaca la petjada de la indústria, “ara molt compromesa amb la societat i que aporta el 20% del PIB, a més de llocs de treball estables i de qualitat i inversions de mitjà i llarg termini”.
‘Start-up'.
L'estratègia ha dut també a un augment de les inversions internacionals. “En aquests moments, Catalunya lidera la inversió de fons privats internacionals, aconseguint el 71% del total del que inverteixen a l'Estat.” En aquesta línia se situen les accions exteriors d'Acció per a start-up. “Som forts en aquest àmbit i tenim molts casos d'èxit”, apunta Betriu.
Malgrat els esforços que es fan des del govern, els emprenedors lamenten que el capital privat, a Catalunya, arrisca poc i en quantitats escasses. Per Eduard Biosca, director comercial a l'Estat de NetApp –empresa de gestió i emmagatzemament de dades–, l'atractiu de Barcelona s'ha de canalitzar per treure'n tot el profit. “Tenim una indústria turística important i uns congressos molt potents, que han fet que es cregui en les empreses tecnològiques que comencen, però encara podríem fer molt més. Tenim talent, però es necessita més finançament.”
Nacho Lafuente, fundador i CEO de Datumize (pàg. 7), està convençut que “Barcelona està al mateix nivell que Londres, però ens falta ambició”. Lafuente ha ubicat l'empresa a Viladecans i amb ell treballen tres europeus “als qui no ha costat gens traslladar la seva residència al país”, comenta. També Scott Mackin, fundador i CEO de la plataforma Barcinno (pàg. 7) es troba molt còmode a la ciutat. Va arribar de Boston el 2013 per acabar els estudis a Eada Business School, on des de fa un any és professor de Màrqueting Digital, i va crear Barcinno, una plataforma que ja ha esdevingut una landing zone imprescindible per a start-up. Per ell, “el govern ha fet un bon treball de suport a la iniciativa empresarial i a la creació d'empreses”, alhora que alaba també la feina feta per l'Ajuntament, “sobretot per la marca Barcelona i el seu ecosistema innovador”.
Esdeveniments com el Mobile World Congress, els congressos d'IoT (Internet de les Coses) o de Smart Cities –del 15 al 17 d'aquest mes, a Barcelona–, Alimentària, Barcelona Meeting Point, entre una llarga llista de trobades sectorials són un gran aparador per a la ciutat i el país, com també, destaca Betriu, “l'impuls de les oficines d'Acció a l'exterior, ubicades en indrets clau com ara Silicon Valley, Nova York, Boston, Israel, Londres, Berlín, Singapur o Hong Kong”.
Per Betriu, una de les bases de l'èxit és “la col·laboració publicoprivada, on tothom aporta tot allò que pot. Hem de ser capaços de continuar amb el consens”. Tanmateix admet el desacord amb l'Ajuntament de Barcelona pel que fa a l'estratègia de smart city , tot i que diu: “Estic convençuda que trobarem punts d'acord perquè necessitem que el consistori se sumi a aquesta estratègia. El consens a llarg termini és fonamental.” I rebla: “Som on som, però ha costat molt, i s'ha de mantenir i impulsar, perquè tenim moltes capacitats per liderar.”
“Ens queda molt per fer, no ens podem adormir”
M.S
Cap a un Pier02
El juliol passat es va inaugurar el Pier01, la seu del Barcelona Tech City (BTC), al Palau de Mar, i ja està en marxa el mecanisme per poder inaugurar l'any vinent el Pier02. Miquel Martí, CEO de BTC, assegura que l'èxit del projecte rau en el fet que “s'està impulsant des de la part privada, amb suport públic. L'aliança que es crea és brutal”. La demanda actual “podria omplir un segon edifici i, fins i tot, un tercer”, assegura. Barcelona, en aquests moments, “transmet una energia que no es veu a Europa des de fa temps”, afirma, alhora que anuncia: “La Barceloneta esdevindrà un pol tecnològic mundial. Costarà, però treballem amb aquest objectiu. Hem de crear un concepte on la tecnologia convisqui amb el barri.” Ara per ara, BTC ja és una marca reconeguda en l'univers tecnològic. Només cal, segons ell, més massa crítica d'inversors.