“L'anàlisi econòmica està sobrevalorada respecte a la científica”

Intento no ser catas­tro­fista, per això al lli­bre parlo de des­a­fi­a­ments i no de pro­ble­mes. Estem vivint les con­seqüències d'una història que va començar fa uns 12.000 anys, quan es van pro­duir tot un seguit de can­vis al pla­neta que van pro­pi­ciar unes adap­ta­ci­ons de l'espècie humana -perquè segu­ra­ment estava pre­pa­rada intel·lec­tu­al­ment- de manera simultània en diver­ses parts del glo­bus. Així es com nei­xen el seden­ta­risme i les ciu­tats, es domes­ti­quen diver­ses plan­tes i ani­mals i ales­ho­res es va empren­dre el camí que jo crec que és el que encara estem. I efec­ti­va­ment aquell pro­grama, per dir-ho així, ha tin­gut un gran èxit, perquè ara vivim molt bé com a espècie: som 7 mil mili­ons de per­so­nes a tot el pla­neta i l'espe­rança de vida ha aug­men­tat amb qua­li­tat. Ara bé, tenim un seguit de rep­tes, jo n'he iden­ti­fi­cat dotze, però també tenim les eines per poder afron­tar-los.

Hi ha gent que parla de l'antro­pocè, perquè són con­seqüència de la inter­venció de l'home. Efec­ti­va­ment, a par­tir dels anys cin­quanta les dinàmiques que han por­tat a la situ­ació actual es van acce­le­rar. Però penso que ens falta pers­pec­tiva.

En altres moments de la història segu­ra­ment van tenir aquesta mateixa sen­sació. Els maies, per exem­ple, van viure cri­sis que els van obli­gar a mar­xar de ciu­tats i tor­nar a començar. La nove­tat ara és que actu­al­ment és glo­bal.

Estic con­vençut que davant aquests rep­tes tenim un seguit d'eines i una es l'obser­vació sis­temàtica de la rea­li­tat, que és el que en diem ciència. Com també ho són l'edu­cació i la cul­tura. Una soci­e­tat edu­cada, amb cri­teri, és fona­men­tal.

És cert. La sen­sació que tinc és que l'anàlisi econòmica està sobre­va­lo­rada res­pecte a la científica. I això mal­grat que l'anàlisi científica de les coses ens per­met fer una cosa essen­cial: pre­dir el que pas­sarà. La ciència, o és capaç de pre­dir les coses o no ser­veix; l'eco­no­mia no pre­diu res.

Depèn dels països, al Regne Unit i en gene­ral als països anglo­sa­xons cada minis­teri té un chief sci­en­ti­fic advi­sor i en les qüesti­ons impor­tants informa de l'estat de la situ­ació. Després els polítics deci­dei­xen, però estan ben infor­mats. En algun moment del lli­bre parlo que els desen­vo­lu­pa­ments en el camp genètic ens poden por­tar a plan­te­jar-nos si en algun moment volem diri­gir la nos­tra espècie cap a una direcció deter­mi­nada modi­fi­cant-la genètica­ment i, per exem­ple, eli­mi­nar algu­nes malal­ties. Ara està pro­hi­bit però pot­ser en el futur ens ho podem plan­te­jar. Ales­ho­res els científics poden infor­mar, apor­tar esce­na­ris i tenir un paper més actiu.

Exacte, i ens tro­bem actu­al­ment amb uns sis­te­mes polítics que fun­ci­o­nena l'àmbit local, naci­o­nal o esta­tal però a nivell supra­es­ta­tal no hem acon­se­guit que fun­ci­o­nin i aquest és un pro­blema.

Segu­ra­ment la glo­ba­lit­zació s'ha fet d'una manera que ha per­ju­di­cat gent que reac­ci­ona desig­nant governs que miren cap a dins. Com el que està pas­sant als EUA, Regne Unit, Polònia o França. Aquesta és la tendència; però la glo­ba­lit­zació és irre­ver­si­ble i hem d'eli­mi­nar desi­gual­tats.

No té per què. El que sí que serà és més con­ser­va­dora, això segur. Aquests can­vis con­ser­va­dors que estem obser­vant pas­sen essen­ci­al­ment perquè la gent jove no vota. Hem de veure clara­ment que la població no pot seguir crei­xent inde­fi­ni­da­ment, per tant, la con­seqüència directa és que la soci­e­tat enve­llirà. I si hi afe­gim altres temes com la robo­tit­zació, en un futur caldrà menys gent per tre­ba­llar i caldrà fer plan­te­ja­ments.

A la història hem tin­gut plan­te­ja­ments que van del comu­nisme al libe­ra­lisme ferotge i hem vist que no són la solució. Ara neces­si­tem res­pos­tes noves, visi­ons polítiques que ata­quin la desi­gual­tat.

Mol­tes d'aques­tes idees ja són en les decla­ra­ci­ons inter­na­ci­o­nals que es van fer després de la Segona Guerra Mun­dial, hi són en els trac­tats fun­da­ci­o­nals de molts orga­nis­mes com la Unesco, l'OMS, la FAO o la mateixa ONU, però aques­tes bones idees no han aca­bat de fun­ci­o­nar. Per tant no cal inven­tar res, les idees hi són, només cal recu­pe­rar-les i fer-les efi­ci­ents.

La tec­no­lo­gia és extra­or­dinària però hi ha eco­no­mis­tes que pen­sen que ho solu­ci­o­narà tot i això no m'ho crec. Hem de veure com s'uti­litza i mirem també les con­seqüències d'aquesta tec­no­lo­gia: l'ener­gia que neces­sita és ingent i els mate­ri­als que s'hi uti­lit­zen estan fent molt mal en algu­nes parts del món. La tec­no­lo­gia no és inno­cent. Siguem cons­ci­ents de tot això.