Preservar la qualitat dels òrgans

Ara com ara el 95% dels tras­llats d'òrgans per a tras­plan­ta­ment es fan encara en neve­res de pícnic, sí les matei­xes que fem ser­vir per anar a la platja. Aques­tes man­te­nen en fred els òrgans perquè no per­din qua­li­tat. Trans­plant Bio­me­di­cals, una spin off d'Idi­baps que per­tany a l'Hos­pi­tal Clínic de Bar­ce­lona, ha creat un dis­po­si­tiu tec­nològic per moure els òrgans des que s'extra­uen fins que arri­ben al recep­tor que en garan­teix una millor pre­ser­vació.

Com explica el direc­tor gene­ral de Trans­plant Bio­me­di­cals, Ignasi Heras, les neve­res de pícnic han fet molt bé el seu paper fins als anys noranta, quan el donant tenia una mit­jana de 30 anys i per tant els seus eren uns òrgans de molta qua­li­tat. Però amb la reducció d'acci­dents de trànsit i labo­rals els donants actu­als tenen de mit­jana uns 60 anys, la qual cosa fa més neces­sari un sis­tema de pre­ser­vació més efi­ci­ent durant el seu tras­llat.

Així que man­te­nir la qua­li­tat dels òrgans en el temps que triga entre que s'extre­uen del donant fins que es tras­plan­ten al recep­tor és pri­mor­dial per asse­gu­rar l'èxit. I més tenint en compte que la donació d'òrgans només cobreix el 6% de la neces­si­tat exis­tent i que un cop donats sis de cada 10 òrgans no tenen la qua­li­tat sufi­ci­ent perquè s'implan­tin i es per­den o fallen un cop tras­plan­tats. “En un per­cen­tatge molt ele­vat es deu a les difi­cul­tats de man­te­nir la seva qua­li­tat en el tras­llat”, diu Heras.

Vist això, la doc­tora Car­men Peralta, amb una llarga tra­jectòria cien­ti­fi­co­me­dica en el tras­plan­ta­ment d'òrgans, va tro­bar en una tec­no­lo­gia electrònica d'esti­mu­lació la manera de con­ser­var la qua­li­tat de l'òrgan. D'aque­lla tro­ba­lla va començar a donar forma a un dis­po­si­tiu que inclogués aquesta tec­no­lo­gia i va fer un pri­mer pla d'empresa per comer­ci­a­lit­zar-lo amb el pro­grama Bio­em­pre­ne­dor21. Poc després Peralta va bus­car un per­fil més de gestió empre­sa­rial que l'acom­panyés i en conèixer Heras ràpida­ment va sor­gir la gus­pira. L'any 2013 van defi­nir ple­gats el pla de negoci, van paten­tar la tec­no­lo­gia i van enge­gar la màquina. Un any després es va posar a rodar Trans­plant Bio­me­di­cals.

Actu­al­ment el dis­po­si­tiu es troba en fase de desen­vo­lu­pa­ment entre Bar­ce­lona i Holanda, amb un part­ner espe­ci­a­lit­zat en dis­po­si­tius mèdics. “Ara estem cen­trats en els tras­plan­ta­ments hepàtics, el següent pas serà desen­vo­lu­par nous pro­to­tips que s'adap­tin a les neces­si­tats de tras­llat que té el cor”, explica Heras.​De moment, ja han superat els estu­dis preclínics en què han demos­trat que aquesta tec­no­lo­gia redu­eix el dany a l'òrgan fins a qua­tre cops menys que el sis­tema tra­di­ci­o­nal. Heras explica que un cop supera­des les anàlisis clíniques en òrgans humans espe­ren començar-ne la comer­ci­a­lit­zació l'any 2018.

La inversió per fer rea­li­tat el pro­jecte va començar amb les típiques tres FFF (Family, Fools and Fri­ends) i després Caixa Capi­tal Risc els va con­ce­dir un préstec par­ti­ci­pa­tiu amb capi­tal microcrèdits que jun­ta­ment amb una firma de capi­tal risc basca van acon­se­guir aixe­car 1,5 mili­ons d'euros. Ara estan a punt de sig­nar una ampli­ació de capi­tal.