Una anotació final dedicada a Espanya: “Espanya va fer reformes, i per això té un creixement notable i ha reduït sensiblement la seva taxa d'atur.” Però ni piu en relació amb com s'ha repartit aquest creixement; sense aprofundir en què s'ha basat aquest creixement: Tipus d'interès sota zero, petroli regalat, salaris a la baixa, facilitat d'acomiadament...; ni en la qualitat de l'ocupació que s'ha creat; ni en la incapacitat de la Seguretat Social per fer front a les pensions...En l'edició en paper apareix una imatge del president “en un moment de l'entrevista” (es pot llegir al peu). En ella el seu rostre sembla que transpira els seus pensaments: “Pensant-ho bé, vaja paper que m'ha tocat exercir en aquesta crisi. En fi, és el que hi ha.”Prenguin nota que l'última pregunta i l'última resposta que figuren en l'edició digital no apareixen en la versió escrita, aquesta:“P. Si torna la crisi no és descartable un nou episodi de turbulències en la banca, amb febleses a diversos països. Cal aplicar estrictament la directiva de resolució bancària [que fixa l'ordre dels creditors a l'hora de perdre els seus diners en una crisi bancària]?R. Durant la crisi, tothom insistia que els contribuents han de deixar de pagar pels excessos del sector financer, pels errors dels bancs. Això es va traduir en la directiva de resolució. Però tant la directiva com les regles d'ajudes d'Estat deixen marge a la Comissió per a la seva interpretació. Però deixi'm dir que la millor protecció contra regles que exigeixen que els creditors cotitzin en els rescats bancaris, una cosa que sol venir associada a greus problemes polítics i econòmics, és que tots els bancs tinguin matalassos per al cas que hi hagi problemes, amb actius que puguin usar-se amb facilitat per absorbir pèrdues. Això és clau.”És a dir, que el fet que faci fallida un banc té unes conseqüències tan tremendes que arribat el cas... Per meditar.Vivim en un món de dades en el qual allò que es pot condensar en un percentatge, en una ràtio o en una xifra adquireix veritable carta de naturalesa perquè és capaç de resumir una realitat o part d'una realitat; és a dir, vivim en l'entorn de les dades.

Avui estem vivint una transició de model en què, com en totes, hi haurà guanyadors i perdedors; les grans diferències amb altres transicions hagudes en el passat radiquen en el fet que, d'una banda, en conjunt es va a pitjor perquè el nombre dels qui ja estan perdent, dels que perdran, és molt superior al dels qui guanyaran; per una altra, perquè la millora dels qui guanyen serà proporcionalment major que l'empitjorament percentual dels qui perdin.

Dada. Un de cada tres jubilats ajuda els seus fills amb la seva pensió (El Punt Avui, 29.09.2016).

Dada. El 61% dels majors de 65 anys no arriben a fi de mes. (El Punt Avui, 29.09.2016).

Dada. La Seguretat Social va ingressar per cotitzacions 108.863 milions en el 2008 i 99.316 en el 2015 (Público 30.09.2016).

Dada. El salari anual de l'espanyol mitjà ha passat de 22.000 euros en el 2008 a 10.600 en el 2016 (El Mundo 20.03.2016).

Dada. El 24,5% d'espanyols amb educació superior no poden anar de vacances una setmana a l'any (El Mundo 20.03.2016).

Dada. El pressupost dedicat a sanitat pública ha passat de 72.939 milions en el 2009 a 63.339 en el 2014 (El País Salut 28.09.2016).

Dada. A Grècia el 35% de la població (3,8 milions de persones) viu en la pobresa o en l'exclusió. Joaquín Estefanía, Acordarse de Grecia (para peor) (El País 12.12.2016).

Dada. Més d'1,8 milions de les persones aturades ho està des de fa més de dos anys, la qual cosa gairebé equival al 44% de les persones sense feina; alhora, més del 12% de la població activa són aturats de llarga durada. De fet, gairebé un de cada quatre aturats ha estat buscant una ocupació durant més de quatre anys (El Economista 16.12.2016).

Dada. Per l'any 2030 més de la meitat dels llocs de treball actuals hauran estat automatitzats o hauran quedat obsolets (El País 19.12.1016).

Dada. A Espanya, el 12,1% de les persones ocupades és pobra (el 10% abans de la crisi), taxa que es triplica en el cas dels treballadors autònoms (Cinco Días 21.12.2016).

Dada. A Espanya, l'indicador de risc de pobresa i exclusió (AROPE) va arribar, en el 2015, al 28,6% de la població, és a dir, a 13.334.573 persones (a la UE 28 és del 24,4%: 122,3 milions de persones). La pobresa (uns ingressos menors al 60% de la renda mitjana després de transferències socials: 16.823 euros anuals per a una llar composta per dos adults i dos menors) afecta un 22,1% de la població: 10.383.238 persones. I la pobresa severa (una renda menor al 30% de la renda mitjana, la qual cosa equival a 333,8 euros per a una llar d'una persona) a 3.543.453 persones (Diario 16 22.12.2016).