La WIPO (World Intelectual Property Organization) acaba de publicar el seu informe sobre indicadors de propietat intel·lectual del 2016 i, com sempre, no hi ha hagut cap sorpresa: Espanya continua més enllà del lloc 20 en sol·licituds de patent, tant per habitant com en relació amb el PIB, rere països en teoria propers com ara Bèlgica, Holanda i Dinamarca. Per especialitats, les patents sol·licitades des d'Espanya es concentren sobretot en l'àrea de la biotecnologia, tot i que, en l'àmbit global, cap de les 100 primeres empreses en manteniment de famílies de patents, encapçalades per les japoneses Panasonic, Canon i Toyota, pertanyen al sector bio: són majoritàriament empreses d'electrònica, informàtica o l'automòbil. El diagnòstic és el de sempre, però, i les causes?, per què no patentem? Un factor important és segurament la dimensió de les empreses: les més actives en l'àmbit global són les multinacionals, mentre que a Catalunya el teixit de petites i mitjanes empreses és majoritari. Tanmateix això no hauria de ser un obstacle insalvable en termes de protecció de la innovació, ja que qualsevol pime té accés al sistema de patents i fins i tot pot ser el seu argument per vendre la recerca a una empresa més gran. A partir d'aquí ve tot un seguit d'arguments com ara que les patents són cares, no serveixen per a res i total ningú no se les mira, que denoten en general un gran desconeixement del sistema. És cert que les patents tenen un cost, igual que altres actius com ara cotxes o ordinadors, dels quals ningú no en discuteix el valor. Més enllà del cost, hi ha la utilitat: si l'activitat de l'empresa és local i no té un focus d'innovació, la patent no serveix per a res, però per a una empresa que faci recerca, la sol·licitud de patent és vital per poder llicenciar els seus coneixements i arribar a comercialitzar a tot el món, sobretot si no té capacitat d'arribar directament a vendre en altres països. I finalment un altre ingredient és el fet que a Espanya hi ha un desprestigi general dels drets de propietat intel·lectual: és el país del món on es pirateja més música o cinema, i per extensió els empresaris creuen que no trauran beneficis de la inversió en patents. En poques paraules, podríem dir que estem posant en pràctica allò de “Si penseu que patentar és car, proveu de no patentar”.