L'educació a Catalunya: entre Finlàndia i Laos
Un país de qualitat requereix recursos suficients i bones polítiques educatives per millorar el rendiment i la cohesió social. Sovint es diu que Catalunya inverteix poc en ensenyament. Per argumentar-ho, s'utilitza el pes del pressupost dedicat a educació sobre el producte interior brut, que és el valor de tots els béns i serveis que es produeixen al país. A Catalunya, i amb les darreres dades disponibles (del 2013), el tant per cent del PIB que es dedica a ensenyament és baix (2,9%). Més si es compara, per exemple, amb la mitjana espanyola, que és del 4,4%. A Espanya, només la Comunitat de Madrid el té més baix (2,5%). Tot i que la dada sobre el PIB és pertinent, podem fer diferents consideracions.
En primer lloc, la despesa sobre el PIB pot ser enganyosa, ja que una mateixa despesa en ensenyament, quan el PIB és més elevat, fa caure el percentatge. Per exemple, Andalusia, que té una despesa en ensenyament del 4,4% sobre el PIB, té una despesa per alumne de 4.110 euros. En canvi, Catalunya, amb un tant per cent menor sobre el PIB, en tenir més PIB té més despesa per alumne (4.237 euros).
En segon lloc, no hem d'oblidar l'esforç realitzat en relació amb els recursos disponibles. Actualment, Catalunya ja destina a ensenyament, sanitat i despesa social més del 74% del pressupost. I en ensenyament ha crescut proporcionalment per sobre de l'augment del conjunt del pressupost de la Generalitat. Difícilment es pot invertir més si no es millora el finançament de la Generalitat. Al País Basc la despesa per alumne és molt més elevada (6.475 euros) i la diferència en el sistema de finançament és la clau. En tercer lloc, tot i la menor inversió, els resultats de Catalunya milloren. En el darrer informe PISA, Catalunya treu resultats per sobre de la mitjana espanyola, de l'europea i de l'OCDE. I en els darrers anys a Catalunya s'ha reduït el fracàs escolar (la taxa de repetició de 4t d'ESO, per exemple, ha caigut del 10% al 6% en pocs anys). Ha millorat l'equitat i s'ofereixen més opcions per a la diversitat de l'alumnat.
En conclusió, tot i els bons resultats, cal invertir més recursos en ensenyament, tant per als centres, com per les famílies i els alumnes (beques), com per al reconeixement professional dels docents. Però, tenint en compte l'esforç que ja es fa, cal millorar el finançament de la Generalitat reduint l'excessiu dèficit fiscal. No oblidem que els catalans paguem el 19% dels impostos recaptats a Espanya, però només rebem l'11% de la despesa pública (sense Seguretat Social). Com diu l'Elisenda Paluzie, “els catalans paguem impostos com els finlandesos però rebem despesa com Laos”, i això també afecta l'educació.
